Viatge a la Índia

L'Índia, un país que se'ns presentava místic i carregat d'aventures... vam començar la idea del viatge tenint com a primer gran objectiu arribar a la Fundació Vicente Ferrer (a Anantapur) i com a segon abastar tants indrets i cultures com ens permetés tot l'agost.

Quants vam participar de l'aventura? Sempre viatgem l'Àlex i jo sols, però aquesta vegada van decidir acompanyar-nos un altre parella, la Noe i l'Alex.

Com ho vam plantejar? El viatge el vàrem realitzar durant el mes d'agost del 2007 (de l'1 al 30). Vam decidir fer quasi tota la ruta en tren, ja que és la millor manera de veure la realitat del país i la més barata, només substituint els trams més llargs per vols en companyies locals de baix cost.

Preparatius:

• Paperassa: aquest és un punt una mica caòtic, com fer-se amb un visat de l'Índia... no espereu que contestin a les trucades que feu al consulat que tenim a Barcelona, nosaltres no vàrem aconseguir contactar i tampoc vam intentar anar-hi (moltes experiències que vam llegir a Internet eren semblants així que ràpid ho vam deixar córrer). Finalment vàrem optar per l'ambaixada de Madrid, i utilitzar concretament l'opció d'enviar totes les dades que demanen per correu; d'aquesta manera no tindreu cap problema.
  
  Compte!! Si ho deixeu per l'últim moment potser us trobareu que hi ha una saturació de demanda del visat i, segons experiències que vam llegir, han arribat a trigar mesos en donar-los. Alguns viatgers van acabar per anar-lo a buscar directament a l'ambaixada. A nosaltres ens va trigar prop d'un parell de setmanes.
  
  
  
  Seguint les seves indicacions per obtenir el visat turístic, vam ficar tota la documentació que demanaven en un paquet "Postal Express" que contenia el formulari de sol·licitud, tres fotografies tipus DNI, passaport original, el pagament de 50 € en un gir postal (NO en metàl·lic) i un altre sobre "Postal Express" per tal que ens tornessin els passaports juntament amb el visat.
  
  Heu de tindre en compte també que si voleu entrar al Sikkim haureu de demanar un permís especial, tot i que ens sembla que ho podreu demanar a la mateixa Índia abans d'entrar al territori.
  
  Podreu trobar tota la informació sobre els visats a la plana de l'ambaixada de la Índia.
  
  
• Vacunes: el risc de contraure malalties a l'Índia és elevat, alguna persona de gairebé tots els grups que hem conegut viatjant per lliure s'ha posat malalta i nosaltres no vam ser l'excepció, dos de quatre vam caure malalts; fins els 40 de febre, diarrees i vòmits... És per tant molt important que us vacuneu seguint les instruccions del metge de prevenció abans d'anar i caldrà que ho feu amb temps (un o dos mesos abans de la sortida). Tot i així el canvi de menjar pot fer que ho passeu molt malament, així que emporteu-vos una farmaciola amb els medicaments comuns pel mal de cap típic i algun antibiòtic per les febrades no estarà de més (nosaltres el vam acabar!). Una vegada allà podreu comprar també medicaments a les farmàcies (a un preu bastant car) i aprofitar els serveis de metges, que, segons ens han comentat altres grups, són bastant competents.
  Més info a la generalitat: Vacunes i viatges
  
  
• Moneda: la moneda és la rupia índia, nosaltres viatjàvem amb euros i una vegada a l'aeroport d'arribada vàrem canviar una mica per les primeres despeses (ja se sap que els canvis als aeroports són cars). Després podreu trobar multitud de cases de canvi (doncs són les que el donen millor) a qualsevol poble que sigui una mica turístic. Cal evitar els bancs i hotels per fer el canvi de moneda doncs és més car. Pels que penseu en portar diners de plàstic, heu de saber que no hi han gaires bancs fora de les principals ciutats; tot i així en alguns (i remarquem alguns) restaurants i hotels us deixaran pagar amb tarja.
  
  Les inicials per fer el canvi amb el google són INR: 1€ to INR dóna 1€ = 58.1031271 indian rupees
  
  En aquest enllaç pots consultar el canvi actual d'un euro a rupies índies.
  
  
• Clima: el clima a l'agost varia molt depenent dels llocs per on us mogueu... Si aneu a la costa oest (Mumbai, Goa...) els monsons són molt freqüents i per tant no tindreu gaire fred, però cal posar-se alguna peça de màniga llarga sobretot a les nits. A l'interior i al sud (Hampi i Anantapur) el clima és suau i no es passa ni fred ni calor, per tant roba d'estiu. Al nord (Rajasthan) el calor és moltes vegades asfixiant, sobretot a la capital; a Delhi recordem molta molta xafogor, fora d'aquesta ciutat s'està molt millor.
  
  Quan viatgeu per l'Índia no us porteu gaire roba, penseu que una vegada al país podreu comprar-ne molta, a molt baix preu i preparada generalment per suportar amb més comoditat les seves temperatures. A més, moltes vegades us la faran a mida i tot. Pushkar i Hampi són bones zones on fer-se amb roba.
  
  
• Itinerari: en principi vàrem preparar una ruta molt gran que seguia Mumbai, Goa, Hampi, Anantapur, agafar avió a Bangalore i arribar a Delhi per llavors recórrer Jaisalmer, Desert del Thar, Jodhpur, Pushkar, Jaipur, Agra i Varanasi on agafar un altre vol intern que ens portés de nou a Mumbai, per finalment tornar cap a casa. Però no. No va poder ser així. No perquè un lamentable accident (del qual la Vanessa porta sis mesos tractant-se) ho va impedir justament a la porta de l'estació d'autobusos que ens portaria a Agra a veure el Taj. Total, que finalment ens vàrem quedar a Jaipur i des d'aquí vàrem tenir que baixar fins a Mumbai amb tren.
  
  
  

• Transports (preu x persona):
  - Vol Barcelona-Mumbai (Finnair): 686 €
  - Vol Bangalore-Delhi (SpiceJet): 2424 INR
  - Vol Varanasi-Mumbai (SpiceJet): 5224 INR
  - Trens: són molt MOLT econòmics; com a exemple el viatje Jaipur-Mumbai (1.159 Km) en Sleeper Class surt per 389 INR per persona.
  
  

El viatge:

El viatge comença realment quan sents l'avió aterrant a Mumbai; comences a veure un mar de barraques que no s'acaba mai, i tot d'edificis que sembla que vagin a caure en qualsevol moment. És en aquest instant en el que t'adones de la meravellosa idea que vas tindre un bon dia mentre, assegut en la comoditat de casa teva, vas decidir descobrir l'Índia.

L'aire enganxós i enrarit que es respira una vegada a terra, és el segon punt clau que et fa sentir de nou que has comés una temeritat i fa plantejar-te el fet que encara et queden trenta dies per davant.

El recorregut en taxi des de l'aeroport fins l'hotel ja no et deixa cap mena de dubte sobre l'error que has comés; t'endinses en un món de clàxons, tràfic irrespirable, pobresa en el màxim esplendor arreu on mires, el perfum del mercat de peix que passa pel costat esquerra del vehicle, crits de vianants, nens jugant amb la brossa del carrer... i es que per molt que hagis llegit, per molts documentals que hagis vist i per molt que t'intentin conscienciar, l'impacte és tal que el primer dia amb la barreja del "jet-lag" t'amagues a l'habitació de l'hotel, per molt cutre i pudent que sigui.

Segona etapa, l'adaptació: després d'unes hores a l'hotel, mentre un de nosaltres s'amaga literalment a l'habitació, la resta decidim sortir a veure els voltants. Arribem a un mercat, amb la dificultat afegida dels esvorancs, cotxes, animals i persones que anem sortejant pel camí. Comprem quatre fruites i de seguida ens adonem que el millor serà tornar i intentar pair tot el que hem viscut en les primeres hores que portem en aquest país.

Al dia següent comença el viatge pròpiament dit; intentem fugir (com teníem planejat) de Mumbai i anem a l'estació de tren per comprar els bitllets a Goa. Val a dir que va ser una tasca complicada ja que contínuament ens volien estafar. A això t'acabes acostumant, però sempre fa que qualsevol cosa que vulguis fer sigui un món: t'has de barallar per aconseguir uns bitllets de tren, un taxi, menjar, roba, informació...

Finalment amb els bitllets a la mà agafem el tren. Aquell viatge va ser un dels més llargs que vam fer, en total unes 12 hores. Els trens de l'Índia mereixen un apartat especial (veieu més abaix).


A Goa vam arribar de nit i plovia molt. Vam acabar en un hotelet a peu de platja que evidentment estava completament buit (l'agost és la temporada baixa).

Goa té fama de platges paradisíaques, sorra blanca, cocoters... i suposem que deu ser així a l'hivern quan és temporada alta, però quan és època de monsons les platges estan completament desolades i els hotels són força solitaris, no hi ha gaire a fer.

Els dies que vam passar es podríem resumir en pluja, pluja, més pluja i febre, molta febre. Primer va caure malalta la Noe, i al dia següent l'Àlex, així que mig equip quedava fora de combat en la primera setmana; això és començar amb bon peu. No parava de ploure, així que vam decidir entre tots que el millor era marxar d'allà i seguir el nostre itinerari cap a Hampi, on suposàvem que no plouria tant. Com vàrem poder vam agafar un tren i vam anar a Hampi. El camí no cal relatar-lo, els malalts amb 40 de febre i els que estàvem bé cuidant d'ells tota l'estona i desitjant que això passes d'una vegada.

Hampi va ser la nostra salvació i on finalment vam començar a gaudir del viatge, primer perquè no plovia i segon perquè va resultar ser un poble molt bonic, tranquil i amb gent encantadora. Vam estar tres dies, i en aquests l'Àlex i la Noe es van recuperar una mica, fins i tot vam anar una nit a una festa popular d'un poble del costat. Va ser una experiència molt impressionant, vam viure una "processió" on els homes i els nens no paraven de ballar al son de la música.


A Hampi podreu trobar molts jaciments arqueològics, per unes poques rupies qualsevol conductor de rickshaw us farà un recorregut força interessant fins que quedeu farts. També podeu provar de llogar unes motos i voltar pel vostre compte.

Per sortir d'Hampi vam llogar un cotxe amb conductor per tal que ens portés a Anantapur, ja que vam pensar que després de tants dies malalts, l'Alex i la Noe anirien millor en cotxe. Al arribar a Anantapur vam anar directament a la Fundació doncs la ciutat no té gaire encant.

Vigileu perquè a l'Índia la fundació es coneix com Rural Development Trust (RDT), ho diem perquè si doneu el nom de la fundació als conductors de rickshaws no saben què els hi voleu dir; heu d'anomenar RDT. La fundació no està molt lluny de l'estació de tren o la d'autobusos. Amb un rickshaw i unes 25 rupies hi arribareu fàcilment.

La Fundació Vicente Ferrer, un dels motius principals del nostre viatge i que comentarem amb més detall en altre article. Només dir que ha estat tot un encert. Només veure la fundació i els seus projectes ja mereix un viatge a l'Índia. Els treballadors i voluntaris són el millor i Vicente Ferrer... què es pot dir d'una persona tan meravellosa. Només comentar que vam aprofitar una vegada allà per apadrinar el nostre nano, en Dinesh, una petita criatura de 3 anyets... i evidentment el vam anar a veure per celebrar que ja ens tenia com a padrins! Va ser tota una aventura.

Us podreu allotjar a la fundació durant uns tres/quatre dies mentre visiteu tots els projectes; només haureu de posar-vos en contacte amb ells mitjançant la seva plana web. No cal que sigueu padrins per que us deixin accedir i gaudir de les instal·lacions però una bona manera de recompensar el seu esforç és adquirir els productes que tenen a la botiga, ajudar a donar a conèixer la fundació i evidentment apadrinar una vegada esteu allà.

Àvies rentant un nounat a la maternitat, un dels projectes de la fundació

Per arribar a Delhi vam optar per agafar un avió a Bangalore, des de la fundació us ajudaran a trobar bitllets per agafar un tren que us hi porti o, si hi ha sort i un grup que estigui visitant la fundació surt aquell dia, aprofitaran per portar-vos.

Bangalore és una ciutat completament diferent a la resta, és pròspera i molt neta; el centre de negocis a nivell internacional de l'Índia. Només estàvem de pas per agafar l'avió cap a Delhi i no vàrem tindre temps d'aprofundir gaire més, però de ben segur que resulta interessant per fer-hi una ullada als gratacels i àrees comercials. És un canvi radical amb la resta del país.

En sortir de l'avió a l'aeroport de Delhi un calor asfixiant barrejat amb la contaminació de la ciutat et dona la benvinguda, ets a la capital. Delhi és una ciutat caòtica com totes les grans ciutats de l'Índia, excepte Bangalore clar. És una constant ebullició de cotxes, animals, persones, brossa... Nosaltres no hi vàrem trobar gaire encant, l'única visita important que volíem fer era al Red Fort i no la vam poder fer per ser-hi a Delhi dies abans de la celebració de l'independència, i en aquestes dates ho tanquen tot per qüestions de seguretat.

Un dia més tard vam marxar cap a Jaisalmer; el trajecte en tren directe des de Delhi és bastant llarg però mereix la pena creuar tot el territori que els separa. Jaisalmer és una petita ciutat atrapada al passat, amb petits carrerons, esplendids ghats, antigues havelis i al centre una gran fortalesa coronant la petita muntanya que forma el nucli de la ciutat. Està situada a uns 100 km del Pakistan i és l'última ciutat abans d'endinsar-se en el gran desert del Thar, frontera d'arena entre l'Índia i el Pakistan. El temps allà passa lentament, molt lentament i és un punt de tranquil·litat en el viatge. Una imatge que ens ve al cap quan pensem en Jaisalmer és la de passejar pels ghats al vespre mentre s'escolten els càntics provinents d'una petita capella que hi ha al costat.

Els ghats són un conjunt d'escales que baixen fins un llac sagrat on realitzar ablucions i ofrenes; gairebé totes les ciutats i pobles en tenen com a mínim un.

Les havelis són cases típiques del nord de l'Índia i el Pakistan construïdes en roca del desert, amb les façanes totalment esculpides creant un efecte decoratiu meravellós.

Una de les activitats que podeu fer a Jaisalmer és una excursió al desert del Thar, tots els hotels us oferiran excursions. La nostre va consistir en dos dies a camell a través del desert, descobrir alguns poblats on viuen totalment aïllats, dormir a unes dunes d'arena "mirant els estels" (per dir alguna cosa perquè amb el vent t'havies de tapar sencer si no volies menjar sorra mentre dormies). Realment va estar molt bé, però vàrem acabar tips de camells! A la següent imatge podeu veure una dona preparant-nos un te mentre descansem a un dels poblets perduts al desert:

Després de la visita a Jaisalmer vàrem dirigir-nos cap a Jodhpur, la ciutat blava. Coneguda amb aquest sobrenom degut a color de les cases que antigament pintaven de blau els bramans; la casta més alta de l'Índia.

Actualment tothom es pinta la casa de blau, diuen que repel·leix els mosquits i que a més fa més fresques les cases a l'estiu i es que Jodhpur és la ciutat índia amb més hores de Sol a l'any!

Jodhpur és una ciutat maca, no hi ha tanta brutícia com a d'altres ciutats i es respira un cert encant. A més el fort és una estructura impressionant i meravellosa del que recomanem la visita, fins i tot disposen d'audioguies en castellà, de manera que no us perdreu cap detall!!

Deixant enrere Jodhpur ens dirigim a Pushkar, un lloc emblemàticament místic degut a que és un poble sagrat, màgic. A Pushkar no podreu menjar carn, ni veure alcohol i haureu d'estar molt alerta si aneu als ghats, doncs no deixen fer fotografies i són molt rigorosos amb els estrangers, cansats suposem, que els hi facin un reportatge a lo National Geographic cada cop que van a realitzar ofrenes o a fer unes quantes oracions. Pushkar no és molt gran però sí molt turística. I ho entenem perfectament: és un indret molt tranquil, està ple de temples i persones interessants i a més podreu trobar un munt de coses que comprar a uns preus molt molt assequibles.

Una de les curiositats és que tant la carn, com l'alcohol i els ous són prohibits però no us serà gens difícil tastar l'Special Lassi o Bhang Lassi. Què és? El lassi el podreu trobar per tota la Índia doncs és una mena de iogurt que es pot combinar amb fruites... però que té d'especial l'Special? doncs que en comptes de combinar-ho amb fruites ho combinen amb hachis; el resultat us el podeu imaginar, oi?

Aneu amb molt de compte si el demaneu, normalment et donen a escollir entre petit, mitjà, fort o extra-fort, no tasteu l'extra-fort o podeu acabar molt malament... nosaltres vam tastar el mitjà i el fort i us assegurem que el fort és molt molt fort ;-) I per cert, no considereu la idea de comprar drogues, darrera hi han penes de presó molt fortes!!!

Ghats de Pushkar al vespre

Després d'un merescut descans a Pushkar continuem camí cap a Jaipur. Aquesta és una ciutat molt més gran i efervescent que Jodhpur i segurament això mateix ha fet que perdés encant. Només vam trobar interessant l'observatori i el palau de la ciutat, però en cap cas són una visita obligada... no vam tindre temps a veure l'Amber Fort i al dia següent ja marxàvem cap a Agra a veure el Taj, però les coses es van torçar...

De bon matí anàvem a l'estació d'autobusos amb un ciclo-rickshaw carregat amb les motxilles fins a dalt. Tot semblava anar de meravella quan justament a la porta de l'estació el ciclo-rickshaw va bolcar amb un sotrac de la carretera, la Vanessa va quedar amb la cama just a sota dels ferros del rickshaw i va tindre un trencament muscular de bessó del que encara fa 6 mesos que s'està recuperant... això va acabar amb el viatge; després de passar per l'hospital de traumatologia de Jaipur ens vam tancar a un hotel i fins uns dies més tard no vàrem poder agafar un tren que ens portés de nou a Mumbai per tornar cap a casa. I fins aquí va arribar el viatge i el nostre relat.

Allotjaments:

Aquí teniu una llista d'alguns dels hotels on ens vam allotjar, la nostra opinió i l'adreça de contacte:

1. Jaisalmer - Hotel Jeet Mahal: no el teníem reservat, l'encarregat del hotel ens va assaltar just arribar a l'estació i ens va ensenyar l'hotel sense cap compromís (com sempre). Va ser tot un encert, té les habitacions molt confortables i molt ben decorades, el tracte amb el client és molt bo i com sempre t'oferiran una ruta pel desert del Thar. Hi havien dos tipus d'habitacions grans (300 rupies) i petites (150 rupies); tot i que al final si agafes l'excursió et farà una rebaixa sense que li demanis res. Val a dir que ja et cobra suficient per l'excursió; la nostra ruta de dos dies dormint al desert 1500 rupies (tot inclós).
   És molt recomanable! Nosaltres hi tornaríem.
   - Contacte: rag_roop17@yahoo.co.in
   rag_roop17@rediffmail.com
   9414760622
   
   
2. Jaipur - Hotel Diggi Palace: és una antiga mansió colonial transformada en hotel, els jardins i restaurant són preciosos però el servei deixa molt a desitjar, ens van tractar fatal i ens van fer sentir com a pidolaires per una habitació tot i tindre-la reservada!! i tot per un error d'ells... en fi, les habitacions (o com a mínim les que ens van donar) eren molt petites i feien molta pudor a humitat. En resum, l'hotel és molt maco però és l'únic que té i és car doncs ens van cobrar 5235 rupies per dues nits. No hi tornaríem i no el recomanem. Tot i així, si no us importa pagar aquesta quantitat per estar uns dies a una antiga casa colonial doncs ja sabeu.
   
   
3. Mumbai - Hotel New Bengal: un hotel cèntric i econòmic, proper a l'estació de trens però compte, a la plana web no surten les imatges reals de l'hotel, imagineu un hotel molt i molt cutre perquè del contrari us endureu una sorpresa. Els primers dies ens vàrem acomodar en unes habitacions sense dutxa i amb parets de fusta al millor estil tipus-zulo, els darrers teníem habitacions amb dutxa i la cosa va millorar però vam demanar el canvi d'una de les habitacions per la pudor a humitat... és molt cutre però econòmic i cèntric. Si tornéssim buscaríem un altre alternativa la veritat. (450 rupies sense bany i 750 amb bany)
   
   
   

Què canviaríem del viatge i què és imprescindible?

Com a punts forts del viatge cal no perdre's Hampi, la fundació Vicente Ferrer, Jaisalmer i el desert del Thar, Pushkar i Jodhpur.

Viatjar amb tren en Sleeper Class és fonamental per veure i viure la societat índia...

Tastar un Special Lassi també serà segurament una experiència inolvidable ;-)

Per contra, no tornaríem a passar per Delhi (a no ser que sigui imprescindible) doncs és una ciutat bruta, cara i amb pocs atractius. Tampoc visitaríem (en aquestes dates) Goa, doncs els monsons i el poc turisme deixen aquest indret completament desolat, ve a ser com Lloret de mar a l'hivern.

Compres:

A l'Índia pots parar boig comprant, tot és molt econòmic i podeu trobar de tot, aquí teniu uns consells sobre on realitzar les vostres compres:

1. Si voleu comprar tapissos feu-ho a Jaisalmer, està ple, són econòmics i el més important, no en trobareu tanta varietat més endavant.
   
   
2. No compreu pintures en miniatura a Jaisalmer, us cobraran a un preu molt elevat. És millor que ho intenteu a Jaipur, al palau de la ciutat trobareu moltes obres i de millor qualitat. Nosaltres vam comprar al mateix hotel de Jaipur a un preu molt econòmic i d'una qualitat molt bona.
   
   
3. Compreu roba a Hampi i Pushkar, penseu que molta de la roba que trobareu a les botigues d'aquí ve de Pushkar... si aquí per uns pantalons us demanen 30 € allà els trobareu per 3 € si arriba.
   
   
4. Joieria i plata podeu comprar-la també a Pushkar; és el mateix cas que l'anterior.
   
   
5. Regategeu, regategeu i regategeu sense por!!! Aneu a comprar d'hora, tenen la superstició que si la primera compra del dia no els hi va bé la resta del dia tampoc, així que oferiran i acceptaran per norma general preus molt competitius si sou els primers.
   

Com viatjar en tren:

Viatjar en tren per l'Índia és còmode i no gaire difícil. A continuació us indiquem com fer-ho per no morir en l'intent...

1. Trobareu viatgers que han reservat els seus bitllets des de la plana web d'IndianRailways, no us aconsellem fer-ho doncs ho podreu fer directament a l'Índia i us permetrà més flexibilitat en el vostre viatge, penseu que viatjar per aquest país us exigeix flexibilitat per fer canvis de plans. A més, es molt difícil reservar bitllets doncs a gairebé ningú no li accepta la tarja de crèdit; per tant no us amoïneu.
   
   
2. Tanmateix si voleu fer recorreguts llargs i que preveieu que poden ser concorreguts per la poca quantitat de trens (Delhi-Jaisalmer, Agra-Varanasi són exemples) reserveu amb antelació una vegada arribeu a l'Índia. A qualsevol estació podreu comprar els bitllets.
   
   
3. Compreu a qualsevol quiosc de l'estació la guia "Trains At A Glance". Per poques rupies tindreu el compendi de trens, horaris i fins i tot preus dels TOTS els trens de l'Índia.
   
   
4. Una decisió important és la classe amb la que es vol viatjar. No tingueu por de viatjar en Sleeper Class, és la més baixa on podreu reservar llitera i escoltareu que hi han fins i tot 'cucarachas' però la primera i segona classe no es lliuren tampoc d'això doncs hem sentit que l'aire condicionat les atreu. Nosaltres només vam tindre un parell de vegades 'cucarachas' i les mateixes vegades la pudor dels serveis va ser insofrible però viatges amb passatgers indis no-esnobs i és molt MOLT més econòmic que la Second Class.
   
   L'Sleeper Class no té aire condicionat, té ventiladors i les finestres es poden obrir (cosa que va malament amb els monsons perquè l'aigua s'escola) però l'aire condicionat de les altres classes és tan fort que el que dorm a la llitera de dalt moltes vegades es posa malalt del fred, literalment!! Això sí, és molt més neta la segona classe que la Sleeper i ho vam comprovar quan ens van canviar de l'Sleeper a la Second, doncs si no hi ha lloc et poden canviar a una classe superior.
   
   Això sí, mai agafeu la Unreserved 2nd class, és la classe més baixa de totes, no admet reserves de bitllet i els indis es barallen per els llocs i aglomeren en els seients. No compreu mai bitllets per aquesta classe.
   
   Podeu veure imatges de les diferents classes del tren i un munt d'informació a www.seat61.com
   
   
5. Si no heu tingut sort comprant el vostre bitllet perquè no hi havien places i és urgent no us amoïneu, hi ha una manera més cara d'aconseguir un bitllet; digueu que voleu un bitllet "TatKal" (s'escriu i pronuncia igual a l'Índia). D'aquesta manera estareu pagant tot el recorregut del tren, des de la primera estació fins l'última, és més car però nosaltres ho vam tindre que utilitzar una vegada doncs no agafàvem el vol. I no, no ens pregunteu qui fan fora del tren o com s'ho fan per ficar-vos a vosaltres en el tren si no hi han places, perquè no en tenim ni idea ;-)
   
   
6. Per seguretat de les motxilles emporteu-vos una petita cadena i cadenats, nosaltres no portàvem i no vàrem tindre problemes però mai se sap... sempre dormíem amb les motxilles a sota el cap o abraçats amb elles. Penseu que a l'Sleeper Class entren pidolaires a les estacions, cosa que no passa a les altres classes i per tant heu de tindre les motxilles a la vista.
   
   
7. Intenteu reservar les lliteres de dalt per deixar-hi les motxilles i en cas de que us molestin sempre podreu pujar-hi a dormir. Tanmateix procureu no agafar les lliteres del passadís, són més petites que les altres i hi ha molta circulació de gent...
   
   
8. Durant el trajecte us oferiran menjars, el dinar o sopar així com aigua, refrescs i te... el te és boníssim!
   

Més info sobre trens a http://www.indiamike.com


Algunes fotografies:

Ruta amb camells - Desert del Thar

Turbant - Jodhpur Fort

Un descans - Estació tren de Mumbai

Passeig - Pushkar