Viatge per Nepal i Sikkim

Aquí us deixem el resum del viatge pel Nepal i el Sikkim. El dia a dia del viatge el podreu seguir amb més detall en aquests enllaços: 2008 - Nepal o 2008 - Índia

Fa un any que vam voltar pel sud de l'Índia i la zona del Rajasthan, però aquest territori és tan bast i té una quantitat de cultures que no les acabaries mai. Durant aquell viatge, i per casualitat, vam trobar informació relativa al Sikkim, un petit indret de l'Índia amagat entre Nepal, Tibet i Buthan. Ens atreia el fet que fa relativament poc que és obert al turisme; encara avui has de fer-te amb un permís especial per visitar-ho i has d'anar aconseguint permissos extres si es que vols accedir a algunes zones reservades. La seva cultura és una barreja entre la nepalí i la buthanesa. La seva cuina té aportacions d'aquestes dues cultures més la tibetana, molt present també a Nepal.

Preparatius:
Si voleu informació sobre visats de l'Índia, moneda i de més trobareu tota la informació en el relat del viatge que vam fer l'any passat; tot continua en vigencia. A continuació us repassem el que cal per un viatge a Nepal.

• Paperassa:
  
  • El visat del Nepal és molt fàcil d'aconseguir, el podeu fer al mateix aeroport de Kathmandú pagant les taxes respectives en euros o dòlars i aportant un parell de fotografies de carnet. Les taxes varien respecte el temps que desitgeu restar al país; l'estada de 15 dies val 25 USD per persona, que podreu pagar en euros.
    
    Si la vostra intenció és arribar per terra des de la frontera Índia no sabem si podreu fer el visat allà mateix, poder deuríeu de fer-ho abans mitjançant la següent plana del consulat real del Nepal a Madrid.
    
    
  • El permís per entrar al Sikkim el podeu fer al mateix lloc d'entrada, a Rangpu. Veureu que hi ha com una frontera i de seguida algú us comunicarà que aneu a una mena d'hotel que hi ha passat el pas fronterer; una vegada allà heu de donar un parell de fotografies de carnet i us donen el vostre permís. Ara l'haureu de portar just a la frontera un altre vegada a que us el signin (sembla una ginkana). El permís és per 15 dies i es pot allargar uns altres 15 durant la vostra estada, però no a qualsevol lloc, només hi ha tres llocs: police headquarters de Gangtok, a un altre police headquarter de Pelling, a tres quilòmetres del poble i al mateix lloc on heu fet el permís.
    
  
  
• Moneda al Nepal: la moneda del Nepal és la rupia nepalesa (més econòmica que la índia), nosaltres viatjàvem amb euros i una vegada a l'aeroport d'arribada vàrem canviar una mica per les primeres despeses doncs ja se sap que els canvis als aeroports són cars, després, una vegada a Kathmandú podreu trobar cases de canvi.
  
  Les inicials per fer el canvi amb el google són NPR: 1€ to NPR dóna 1€ = 85.765882 Nepalese rupees
  
  
• Moneda al Sikkim: Si us interessa obtenir rupies índies al Sikkim, la millor opció és fer-se amb canvi al State Bank of India que hi ha a l'inici de la Main Street de Gangtok, després a la resta del territori us serà molt difícil, només alguns hotels ofereixen canvi i a uns preus realment abusius. En alguns poblets com Pelling trobareu caixers ATM però no us refieu, moltes vegades estan fora de servei!
  
  
• Clima: trobareu que a l'agost, en aquesta zona propera als himalaies, no fa especialment fred, la temperatura generalment és agradable refrescant a les nits però sempre cal portar alguna peça de màniga llarga per si el temps canvia de cop. És molt probable que us plogui, per tant l'ideal és portar alguna coseta de màniga llarga i un impermeable lleuger. Una capelina és indispensable sobretot al territori del Sikkim.
  
  
• Itinerari: el viatge comença el 5 d'agost i finalitza el 31, el trajecte compren arribada a Mumbai, des d'aquí avió cap a Delhi i al dia següent cap a Kathmandú. A Kathmandú visita de la ciutat, fundació Vicky Sherpa, Bhaktapur i Bodhnath. Agafem un altre avió per arribar fins Kakharbitta, a la frontera entre Nepal i Índia, arribem a Darjeeling. Més endevant visitem Sikkim començant per la seva capital, Gangtok. Continuarem pel nord visitant Yumthang i el zero point. Finalitzarem el viatge fent una ruta per la zona de Pelling, Yuksom i Tashiding cercant l'esperit dels monestirs budistes i seguint l'ombra del Kanchenjunga.
  

Què canviaríem del viatge i què és imprescindible?
Nepal és maco però Kathmandú ens va decebre, torna a ser una ciutat caòtica amb molt de transit; d'altre banda Bhaktapur i Bodhnath són molt agradables i mereixen la pena.

El que realment no canviaríem per res és la visita al Sikkim, si heu de decidir no us ho penseu, fora Nepal i recorregut intens per Sikkim. D'aquest podem destacar el nord que, tot i ser car (a nosaltres ens va sortir per uns 200 € un recorregut exclusiu), és un trajecte inoblidable. Jo vaig gaudir com un nen petit!

Respecte l'oest del Sikkim comentar que realment els poblets no tenen gaire encant, sobretot Pelling i Tashiding, Yuksom encara es pot salvar. Però la visita als seus monestirs és del tot imprescindible. Ens va encantar. En un altre viatge amb més temps potser faríem alguna estada en algun dels monestirs, doncs és possible allotjar-se en alguns d'ells.

Gangtok no té gaire atractiu ni tindreu gaires coses a fer més que descansar; els temples que hi han a la ciutat no tenen gaire encant comparats amb els de l'oest, així que procureu passar el mínim temps a la capital.

Si disposeu del temps i els diners necessaris un recorregut maco seria fer la zona de Ladakh i després passar al Sikkim; però no oblideu que és imprescindible tenir temps: a Ladakh necessitareu dies per l'aclimatació al mal d'alçada i a Sikkim es necessiten dies perquè el transport és lent, doncs les carreteres estan en mal estat.

Ni se us acudeixi fer nit a Kakarbitha, frontera entre la Índia i el Nepal, és un lloc de pas únicament. Com qualsevol frontera està ple de camions esperant fer l'aduana i no es un lloc gaire recomanable; en cap moment ens vam sentir amenaçats però no es un lloc turistic ni massa agradable. Únicament de pas!

Finalment comentar que Darjeeling està bé per descansar i veure camps de te, però tampoc us penseu que és gran cosa. No destineu més d'un parell de dies si es que hi aneu.

Bé, fins aquí el viatge pel Nepal i el Sikkim. Esperem que us sigui d'utilitat. Per qualsevol cosa no dubteu en deixar missatge!
Fins aviat!

Cuina sikkimesa

No podíem deixar de parlar de la cuina sikkimesa; una cuina molt rica en plats de tot tipus, doncs la cultura culinària del Sikkim esta conformada per una barreja entre les diferents ètnies que hi conviuen: nepalesos, buthias, lepchas, tibetans...

L'arros és l'aliment bàsic, present a gairebé tots els àpats. La carn (porc, vedella, pollastre...) i els productes làctics també son consumits depenent de la disponibilitat. Evidentment el gran gruix d'aliments que conformen la dieta sikkimesa són els vegetals: albergínies de tot tipus, pebrots, cebes, tomàquets... En menor quantitat el peix també és present, tot i que moltes vegades es consumeix fumat.

El menjar no és tan especiat com en d'altres indrets de l'Índia i, a més, el picant normalment el posen per separat, de manera que el consumidor pot decidir menjar-ne la quantitat que vulgui tranquil·lament, doncs a l'Índia no es té el mateix concepte de picant que per les nostres terres; allà és més... radioactiu?

Però el que realment ens va apassionar són els momos; unes pilotetes de pasta cuites al vapor (que a vegades també es serveixen fregides) i que per dins porten carn, verdures o formatge. És un aliment tibetà molt comú i, per tant, a més d'estar present al Sikkim el podreu trobar al Nepal, Tibet i Buthan. Si aneu per Pelling, Yuksom o qualsevol poblet del Sikkim, i us agrada el formatge, no us podeu perdre els cheese momo fried que fan amb formatge artesanal!!!

Momos cuits i presentats amb salsa de tomàquet picant

Gràcies als beneficis sobre els impostos dels que gaudeix el Sikkim, les begudes alcohòliques són molt abundants. Hi ha multitud de destil·leries i podreu comprar molts tipus de whisky i cervesa, però el que és realment típic és el Chaang (o Tongba al Nepal), una cervesa feta a base d'ordi fermentat servit en un recipient de fusta al qual afegeixen aigua calenta. Sí, aigua calenta. És una mena de cervesa calenta molt bona la veritat.

Recipient de Chaang on es veu el detall de l'ordi fermentat

I amb això queda resumit més o menys tot. Només queda comentar que aquí, a Barcelona, podeu gaudir de tota aquesta cuina sikkimesa al Racó del Sikkim. Txung, la mestressa i bona amiga, us servirà tot de plats d'aquest indret i resoldrà qualsevol dubte que tingueu sobre el Sikkim. A nosaltres ens va ajudar molt amb el nostre viatge!

Targeta del Racó del Sikkim; des d'aquí gràcies Txung!

Viatjant per terres del Sikkim VII

Gangtok

Els últims dos dies abans de la nostra sortida cap a l'Índia, la de veritat, la dels sorolls, fums, calor, la del menjar picant i dels aires condicionats a tota pastilla, els passem relaxadament al Netuk House. En aquest hotel, Justin, el noi que farà de la nostra estança un plaer, atendrà totes les nostres necessitats amb una delicadesa infinita.

Un dia abans de sortir demanem un taxi privat que ens porti a Bagdogra; l'aeroport més proper al Sikkim. Aquesta vegada el nostre transport serà privat doncs el necessitem per arribar sense falta i puntualment al nostre vol cap a New Delhi. La carretera de baixada des de Gangtok no ens preocupa doncs és una carretera amb molt de transit i qualsevol problema amb les esllavissades queda resolt en poc temps.

Marxem de la tranquilitat del Netuk House, on ens acomiaden amb una capsa que conté el nostre esmorzar. Realment et fan sentir com si fossis a casa.

Habitacions del Netuk House

De Gangtok a Mumbai

Trigarem tot el dia en arribar a Mumbai. Agafem un vol de la companyia de baix cost SpiceJet a Bagdogra que ens portarà fins New Delhi i des d'allí un altre que ens deixarà a Mumbai, on no arribarem fins les 12 de la nit. Allà supossadament ens espera un taxi d'hotel.

Són les 12, el taxi no s'ha presentat i hem d'agafar un taxi al mateix aeroport. Sense cap mena de dubte ens estafaran. Intentem pactar un preu però el taxista ens dóna llargues... finalment aconseguim que ens possi el taximetre. Cagada, doncs d'aquesta manera hem aconseguit que ens faci una ruta turística per tota la ciutat. Arribem a l'hotel sobre la una i mitja...

Després de fer la queixa pertinent i demostrar amb el mail de reserva imprés (doncs ja ens coneixem aquest tipus de personatges) que teniem contractat un taxi del hotel anem cansats a dormir.

Mumbai
Ens queda un dia per donar voltes per la zona turística de Mumbai, Colaba. L'any passat no vam estar per aquesta zona i ens sorprén la quantitat de turistes que es mouen per aquí. Botigues de les "millors" marques es confonen entre les tendes de records i les de quincalla. Als molls, la porta de l'Índia, un edifici tipus arc del trionf que tenen en restauració on venedors de globus, fotografies i circuits turístics es barallan per guanyar unes rupies. Uns nois es banyen i criden l'atenció de tothom mentre el turista occidental cerca desesperadament un lloc on fugir de la calor...

Entre la gent un noi ens ofereix la possibilitat de fer carrera en Bollywood. Acostuma a passar que als occidentals els hi ofereixin petits papers o fer d'extres a les pelicules i series de Bollywood. Per el modic sou de 500 rupies per cap et fan estar tot un dia als estudis de cinema. Nosaltres no teniem temps i per altre banda vam parlar amb uns nois que hi havien participat el dia anterior i ens van comentar que van estar en condicins pésimes i van acabar per sortir dels estudis tardissim, doncs no els deixaven marxar fins que no acabés la toma. En aquesta història del Bollywood et trobas comentaris i experiències per tots els gustos; d'espectaculars i d'odioses.

Vistes del port des de la porta de l'Índia

Ens veiem Nepal, fins aviat Índia!

Després d'un mes de viatge, d'haver vist les meravelloses i antigues ciutats del Nepal, d'haver passat mil i una en els trajectes, de visitar tants temples, de menjar pastissos a Gangtok, de gaudir del nord del Sikkim a prop de 4800 metres d'alçada, de les persones conegudes en aquests indrets, de la naturalessa en estat pur i salvatge, de les esllavissades i les sangoneres, del Kanchendongza, del menjar esquissit... deixem aquesta Índia, la nostra Índia, tan diferent de tants llocs visitats, la que ens estimem i a la que algun dia, segur, tornarem. Ens veiem Nepal, fins aviat Índia!

Viatjant per terres del Sikkim VI

De Tashiding a Gangtok, 1r intent
La nit ha estat molt dolenta. Ha plogut molt i poder ens trobem alguna sorpresa pel camí. De fet al matí, quan ens llevem, continua plovent. Hem quedat a les 7 amb el jeep-taxi compartit, que a més ens farà el favor de pujar fins la Guest House per recollir-nos. Agafem motxilles, capelines i cap a dins!

Tenim mala sort i aquesta vegada ens toca pujar al fons de tot del vehicle, es un lloc bastant claustrofovic doncs anem 4 persones en un seient per 3, no tenim portes als costats i a més les finestres les tenim que portar tancades per la pluja. Comencem el descens, però a uns deu quilòmetres el vehicle es troba un altre aturat al mig de la carretera i els conductors comencen a parlar. Què passa? Es baixen els conductors i al jeep atestat de gent es fa el silenci, només s'escolta la pluja i a fora no es veu res pels vidres entelats. Obro finestra alhora que em tapo amb la capelina i... una esllavissada. Es veuen unes quantes roques al mig de la carretera, els dos conductors amb algun passatger del primer vehicle estan retirant roques. Poder tindrem sort i passarem.

Passen quinze minuts. Un altre cotxe s'ha afegit a la caravana i nosaltres no aguantem més la calor i humitat dins el cotxe amb les finestres tancades. Comencem a destorbar la resta del passatge perquè ens deixin sortir. Tot i que plou, a fora s'està molt millor. Sembla que hem animat a tothom a sortir doncs tot just sortir nosaltres comença a sortir personal dels vehicles. Ens apropem a l'esllavissada i un home proper ens escridassa perquè ens apartem; ens comenta amb senyals que cauen roques. En un moment ho confirmem veient com un parell de pedres i més terra es diposita sobre la carretera. Això pinta malament.

Passen deu minuts més. Estem tots palplantats veiem com no deixen de caure esporàdicament pedres... agafo al conductor per banda i li pregunto: què fem aquí? En mig de la pluja i sense possibilitat de passar. Què esperem? Ell que no entén paraula es limita a riure.

Mentre intentem comunicar-nos amb algú més comencem a sentir un soroll semblant a un tro provinent de l'esllavissada; tothom es gira de cop cap al punt on la carretera estava tallada. Estarà situada a uns 50 metres de nosaltres i de sobte una gran quantitat de roques, terra i arbres de dimensions considerables cauen a sobre l'asfalt provocant un lleuger tremolor a la carretera. La calçada literalment ha desaparegut empassada per la muntanya. Fins i tot un arbre ha quedat com una bandera plantat allà on abans havia camí, la natura ha conquerit de nou el territori que els homes li esgarrapen amb comptagotes. Tots ens mirem i ràpidament pugem als jeeps. Això s'ha acabat i per aquí no es podrà passar com a mínim en un parell de dies, hem de cercar una alternativa. De moment tornem cap a Tashiding.

Cercant alternatives
Ens interessa marxar avui mateix doncs ens queden pocs dies i no podem perdre temps en aquest poblet a l'espera de que un altre esllavissada ens deixi totalment incomunicats. Per arribar a Gangtok des de Tashiding hi ha dos vies: una que passa per Yuksom, molt més llarga fent una volta important i que sembla estar en bones condicions, i via Jorethang, la que haviem agafat i que ara és tallada.

Només arribar a Tashiding anem a buscar l'única persona amb que hem fet amistat, el noi del sopar d'ahir. Finalment preguntant el trobem i li demano per un taxi que faci el recorregut via Yuksom, que estem disposats a pagar 2000 rupies (tot el que tenim). Ens diu que veurà el que pot fer i marxa a buscar algú que ens porti. Aprofitem per esmorzar i als quinze minuts torna. Em comenta que via Yuksom són 4000 rupies, que és molt car i ens ofereix una alternativa: un taxi ens portarà prop d'on ha caigut l'esllavissada, creuar a peu la muntanya i, una vegada a l'altre costat ens esperarà un taxi que ens portarà a Jorethang, des d'allí hi ha parada de taxis i tindrem que agafar un per Gangtok. Després de discutir i comentar alternatives una estona veiem clar que no hi ha cap més solució. A més, el noi s'ha ofert per portar la motxilla de la Vanessa, doncs li comento que ella va patir un trencament muscular al bessó i no pot caminar gaire quilòmetres amb la motxilla a sobre. Agafem motxilles i capelines de nou i cap a dintre d'un altre jeep.

De Tashiding a Gangtok, 2n intent
El jeep fa un altre camí de baixada diferent al del taxi de les 7. En principi ens ha de portar cap un sender que creua la muntanya evitant passar per sota l'esllavissada. Mentre fem carretera ens trobem amb una patrulla de policies a peu d'un altre despreniment de terra. Ens barren el pas i ens comenten que per seguretat no podem passar. El jeep dóna la volta i el nostre guia improvisat ens comenta que tindrem que fer una mica més de camí. Finalment, mentre la pluja encara cau, aterrem al començament d'un sender extremadament relliscós que baixa la muntanya.

El sender es transformarà en un petit treking d'una mica més d'un hora, en el que caurem, quedarem xops, ens enfangarem, farem suaus escalades i petites visites turístiques a les poques barraques que poblen la muntanya. El noi del sopar-guia improvisat ajuda la Vane agafant-la i evitant que vagi caient cada dos passes. Per sort aquí no hi ha sangoneres.

Durant el camí ens agafen uns nois que vam conèixer ahir al Guest House; un parell d'ucraïnessos, un francès i un parell d'americans. La noia d'ucraïna parla un castellà perfecte i ens demana compartir el jeep que hem reservat i que, suposadament, ens espera a baix. Perfecte, encara ens sortirà més econòmic.

Finalment arribem a la carretera i com no, hem de creuar l'esllavissada per la par de sota, des del següent tram de carretera. Tenim la sort de que no està en tan males condicions i que a més ha parat de ploure. Sembla que no cauen roques i passem ràpidament. Arribem al jeep enfangats, suats i xops. Paguem les 600 rupies que havíem pactat i fem camí cap a Jorethang. Una vegada allí per unes 120 rupies fem camí cap a la capital del Sikkim; on arribarem sobre les cinc de la tarda.

Una vegada a Gangtok no ens ho pensem dues vegades i anem de cap a l'hotel Netuk House, on les habitacions són netes, el servei impecable i fan un menjar exquisit. D'això se'n diu un dia complet!

Viatjant per terres del Sikkim V

De Yuksom a Tashiding
El dia anterior comprem els bitllets pel taxi-jeep compartit cap a Tashiding. Surt a les 7 i el trajecte costa unes 50 rupies per persona. Paguem l'hotel la nit anterior per no destorbar de bon mati al bon home que el regenta. A la nit diluvia, trona, llampega... quan la pluja et desperta de nit, pateixes perque al Sikkim, com us hem comentat mes d'una vegada, pluja es sinonim d'esllavisades.

Al mati seguent ens llevem i encara esta plovent. Estrenem capelines, ens possem les motxilles i quan arribem a l'entrada de l'hotel, totes dues portes estan tancades amb els tipics cadenats de l'India (on son les sortides d'emergencia???). Cagada. El taxi surt en un quart d'hora. Comencem a cridar per tot l'hotel cercant algu que ens pugui obrir la porta; i aixo que no voliem destorbar el personal... Un nen amb cara de dormit puja per les escales, ens mira i continua pujant escales en busca de l'amo. Ens possem nerviosos, triga massa. Ens mirem, mirem la finestra i decidits surtim al mes pur estil "caco"... i el pobre noi que es queda desvetllant algu que li doni les claus.

El cami es el tipic parant alguns cops per recollir gent fins que un parell d'hores mes tard arribem a Tashiding. Hi ha un """hotel""" i una Guest House. Demanant des de la parada de taxis pujem carretera fins l'hotel, un lloc d'allo mes cutre i brut pel modic preu de 100 rupies la nit, no arriba a 2 euros. Com esta plovent a gots i barrals ens refugiem i demanem alguna cosa d'esmorzar. Esmorzar que conjunta perfectament amb el seu voltant: mantega tipus pure de patates llafiscossa i pa de pita com la sola d'una sabata.

Esperem a que pari de ploure una miqueta i vaig a veure si trobo la Guest House per comparar. Aquesta es troba uns cinquanta metres mes amunt, es un edifici recent pintat, d'habitacions netes i espaioses. Aixo si, al igual que en l'altre, el bany s'ha de compartir i es troba en pesimes condicions higieniques; aixo es fet una autentica merda. El preu es el mateix: 100 rupies. Aixi que decidim canviar d'hotel, tot pagant l'habitacio de la que haviem gaudit a mode de refugi.

Tashiding
Tashiding es el poble mes petit que hem visitat, nomes el conformen un conjunt de casetes que s'enfilen, durant uns 500 metres, de l'unica carretera que hi ha. L'interes de la poblacio rau en el monestir de mateix nom que el poble, a uns 40 minuts de pujada fins el cim d'una propera muntanya. Tambe es pot veure el monestir de Sinon, pero aquest esta a unes dos hores d'intensa pujada; aquest ultim el deixarem per una propera visita.

En aquest cas, tranctant-se d'una poblacio tan petita, no trobem cap bona alternativa per menjar. L'unic que hi ha es el restaurant de l'hotel, d'indudable higiene i alguna paradeta on menjar momos (que us explicarem amb detall properament). La Guest House tambe te restaurant pero esta tancat en temporada baixa.

Dinem momos de coliflor en alguna de les poques paradetes. La Vanessa ha decidit fer vaga de visitar monestirs i se'n va a fer una vacaineta mentre jo agafo motxilla, camera i pujo a la cerca i captura de l'ultim gompa que ens espera per aquests indrets sikkimesos.

La caminata comenca al final del poble on es poden veure un conjunt d'stupes molt antigues o malament conservades. No hi ha cap indicacio pero hi ha molta gent que puja i baixa pel cami que porta al temple i a mes, hi ha unes quantes casetes on preguntar. Em trobo un munt de nens durant els primers trams del recorregut que em segueixen tot cridant coses de l'estit 'photo', 'turist'... Una vegada comença la pujada i el caminet s'endinsa en la muntanya, procedeixo a utilitzar la tecnica evita-sangoneres, pero extranyament no trobare cap durant tot el cami. Una vegada arribes trobes que aixo es un conjunt molt gran de casetes diseminades per tot el cim, pero les que pertanyen i conformen el monestir propiament dit son quatre.

El primer temple que es troba just passar l'arc d'entrada sembla molt antic. Estava tancat i aprofitant que no hi ha ningu obro la porta i entro. Nomes esta iluminat per una espelma al fons, just a sota d'una estatua de buda i fa una olor molt forta a tancat i humitat. A diferencia de tota la resta de temples que hem vist, dintre esta ple de cilindres d'oracio de diferents mides. Els cilindres d'oracio normalment es troben al voltant dels temples per la part de fora, al voltant de les stupes o fins i tot a l'entrada, pero mai dins. Alguns d'aquests cilindres son molt antics, fins i tot trobo un que es de pell, mentre que la resta estan realitzats amb fusta; com es fan normalment. Al seu interior hi ha ocults papers amb pregaries. Fer girar aquests cilindres, sempre en el sentit de les agulles del rellotge, activa les oracions.

El segon petit temple, que realment es una habitacio d'uns deu metres quadrats, conte el cilindre d'oracio mes gran que hem vist al Sikkim (a Kathmandu hi ha un de semblant). Aquest arriba fins al sostre, deu fer prop d'un parell de metres de diametre per tres d'alçada. Esta tot recobert de coure o un metall semblant i te tot de frases en nepali inscrites. El faig girar i noto com el seu pes ofereix una notable resistencia al moviment. Una vegada comença a girar, cada volta dona un cop a una campana que resona per tot el monestir.

El tercer edifici es el temple principal. A l'interior un parell de monjos adolescents toquen trompetes mentre altres van entrant i sortint portant figures multicolors que realitzen amb 'manteca' i utilitzen a les liturgies. A l'interior les tipiques figures de buda i les seves manifestacions. Al segon pis una gran sala amb piles de llibres d'oracio.

El quart edifici esta en restauracio i es troba tancat, pero el que realment es interesant, i dona nom a tot el monestir, es una de les seves stupes. A l'exterior, justament al costat d'aquest ultim temple es troben moltes stupes agrupades al voltant de la principal, la mes gran. Aquesta rep el nom de "Thong-Wa-Rang-Dol", com totes les estupes conte ossos i reliquies de budes pero les d'aquesta van pertanyer a algun famos buda o ves a saber que i, a la religio budista, nomes mirar-la equival a perdonar tots els pecats... curios. Per si un cas la miro una estona... m'he guanyat el cel (com a minim el budista). Per tot el voltant milers de banderoles multicolors activen les seves pregaries al vent... es un monestir precios i em quedo una estona pels voltants gaudint de les vistes i de les boires de les muntanyes properes.

Tornada al mon terrenal i tot baixant pel cami m'adono que potser aquesta stupa es la que ha foragitat totes les sangoneres dels voltants; com a minim seria una bona historia per explicar als nanos dels voltants. Arribo al Guest house i, una vegada rescatada la Vanessa de la seva inmersio lectora, anem a sopar.

Sopem en una paradeta on coneixem un noi sikkimes que ha viscut durant molt temps a Goa, segons ens comenta te una novia a Suissa, pero no es la primera vegada que ens venen aquesta moto. Li preguntem per que no s'en va a Europa i ens comenta que no trobaria feina, etc, etc... pero que tots els seus germans estan treballant a Holanda en un restaurant (??!!??). En fi, que tenim una bona xerrada sobre que els europeus som uns 'tiquismiquis' amb el menjar. Despres de sopar a buscar taxi per fer a l'endema la tornada cap a Gangtok i a dormir. Bona nit!!

Viatjant per terres del Sikkim IV

De Pelling a Yuksom
Com us vam comentar, vam acordar amb el noi del segon hotel un nou taxi-jeep compartit per anar a Yuksom. Supossadament havia d'arribar a les 12 hores...

12:30 hores: el noi de l'hotel ens informa que l'arribada del vehicle ja no son les 12 sino que es qualsevol moment incert entre les 13 i les 15. Ja comencem a estar una mica farts i com no ens refiem de ningu ens quedem a la porta de l'hotel, lloc per on passen tots els jeeps, sota el sol, amb totes les motxilles i preguntant a tots els taxis que pasen.

A les 14 per fi el nostre taxi arriba, el noi ha tingut paraula i ens ajuda a pactar el preu. Quan t'adones que realment et volen ajudar i tu has estat desconfiant tota l'estona et sents malament, pero es que ja son tantes vegades...

Quatre hores mes tard estem a Yuksom (el recorregut normal es de dos hores i mitja pero el nostre xofer parava massa, per variar).

Yuksom
Yuksom significa "lloc de trobada dels tres lames" en referencia als tres lames tibetans que van coronar en aquest indret al primer chogyal (rei) del Sikkim. Es un poblet ubicat a una vall. Uns quatre hostals i tot un seguit de cases estan plantats a banda i banda del cami que serpenteja i conforma el poble. Aqui es poden veure tres monestirs budistes; dos de recent construccio dins el mateix poble i l'altre, el Dubdi Gompa, que esta uns 45 minuts a peu.

Nomes arribar i com esta començant a fer-se de nit anem a buscar hotel. Tenim com a referencia un que es troba just al principi del poble, davant d'un dels nous monestirs. Una habitacio senzilla amb bany 350 rupies. Deixem motxilles i anem a visitar el primer temple aprofitant que encara es veu. Es tracta d'un petit monestir d'una planta i no mes de deu metres quadrats on els monjos nomes van a fer alguna puja. Tot es molt nou i no te especial encant. Els nens jugant al "frisbi" entre les banderoles de colors que hi ha al davant ens atreu molt mes.

Al dia seguent visitem l'altre petit temple equivalent al primer i fem ruta cap el Dubdi Gompa, el mes antic del Sikkim, construit al 1701. El cami fa molta pendent i esta ple, pero ple, de sangoneres... apliquem tecnica pantalons-per-dintre-els-mitjons i cent ulls a les sabates per anar treient-les a mida que pujen. En un moment arribem a treure fins a cinc d'una tirada, pero la tecnica dona molt bon resultat i podem dir que hem superat l'atac.

Arribant al cim de la muntanya uns treballadors del cami ens saluden, fem un cop d'ull al temple que en el seu exterior es troba extremadament restaurat, aquests arqueolegs indis son la pera... Despres de descansar i fer un volt cercant al guarda tornem cap els treballadors. Un d'ells te la clau i ens mostra el monestir: te dos plantes, a la primera es poden veure les figures de buda i dels tres lames de Yuksom, en aquest temple no hi ha el tipic vidre que guarda les figures i es poden contemplar molt millor, l'interior s'ha respectat de la sobre-restauracio de l'exterior i mostra una atmosfera molt agradable; al segon pis, una gran sala amb tot de llibres de liturgia i una figura de buda. Es un lloc molt agradable i ens quedem una estona a descansar abans de fer la baixada.

Tornem al poble seguint la tecnica abans esmentat per evitar les sangoneres i prenem una coca-cola al primer restaurant-barraca que trobem. Es diumenge, hi ha mercat. Des del lloc on prenem la refrescant beguda es veu tot el conjunt de llençols on venen els mes diversos productes: sabatilles, mitjons, joguines, menjar... un home, al fons, agafa un parell de peixos de dos pams cadascu i els pesa en una balança, al nostre costat uns nens juguen amb una serra mes gran que ells, gallines passegen tranquilament cercant un bon mos mentre un gos es cruspeix una llagosta verda amb forma de fulla... i aixi la vida passa tranquilament al poblet de Yuksom.

Dies horribles, dies genials, dies... estranys

Ahir va ser un dia estrany. En principi al migdia haviem de partir cap a Yuksom pero, per aquelles coses que nomes poden passar aqui, encara estem a Pelling.

La nit anterior vam pactar amb un noi del hotel que ens reservaria un parell de places al jeep compartit que pasa per Pelling direccio Yuksom assegurant-nos que no hi hauria cap mena de problema per fer els 30 quilometres que separen els dos pobles. El jeep havia d'arribar a les 12:30 hores. A les 12 el noi ja ens estava comentant que a vegades (sempre segons la nostre experiencia) els conductors de jeep compartit van agafant passatgers pel cami fins que ja no poden omplir mes el vehicle, ens assegura que ell ha reservat pero que esta intentant parlar directament amb el conductor per aclarir el concepte reserva.

A les 13 hores el noi ens informa que el jeep que tenia previst passar per Pelling no passara, doncs ha agafat un altre ruta (?????) i esta intentant contactar amb un altre que esta pel sud del Sikkim i que, en principi, va en direccio Yuksom.

14 hores: ens diu que el jeep que tenia que passar no ho fara per no sabem quina rao d'una esllavissada. Putada. Ens cabrejem i no ens importa fer-ho notar. Ens hem de quedar a Pelling un dia mes.

Decidim canviar d'hotel i marxem al del costat, al que sempre anem a dinar i sopar, on hem establert una bona relacio amb els nois de l'hotel. S'interessen pel tema i ens asseguren que poden contactar amb un jeep compartit que ha de passar a recollir-nos al dia seguent a les 12 (ja hi tornem, de totes maneres ens refiem d'ells). Ens allotgem al seu hotel pagant la sorprenent suma de 250 rupies per nit a una habitacio mes o menys semblant a la d'ahir, on pagavem unes 1400 rupies! (Mes endavant descubrirem que l'hotel no tenia aigua...)

Despres de dinar, aprofitant que ens hem de quedar a Pelling decidim anar a allargar al maxim el permis del Sikkim, que inicialment es de 15 dies i que es pot extendre fins un mes. Fem la patejada que resultara ser d'uns deu o once quilometres en total... una eternitat si es te en compte les fortes pendents que hi ha per aqui. Arribem al centre de policia de districte per fer els tramits. Al despatx on comencem el tramit hi ha tres policies amb poca o gens de feina a fer que ens miren com si fossim d'un altre planeta. A que venim? Donen ganes de respondre "a per dos pollastres i un sac de patates, inutil!", a que volen que vinguin dos guiris fins a aquest indret...

En fi, omplim la paperassa i de sobte un d'ells, el que sembla mes espavilat de tots es queda mirant fixament la Vanessa. Aquest noi te alguna cosa, aixo esta clar. Despres de mantenir la mirada dos minuts eterns, dona una palmada, agafa tots els papers, s'acomiada dels companys i ens diu que l'acompanyem. Comencem a recorrer pasadissos sense llum, sortim al carrer i continuem caminant per un petit sender... comencem a pensar que alguna cosa no va be, pero finalment aterrem a la casa del que se supossa es la ma dreta del superintendent. Firma els papers mentre ens diu que es el seu ultim dia en aquest lloc... tindra validessa a partir de dema la seva firma???

Tornem a agafar el cami que ens portara de nou a Pelling pero abans fem una aturada per veure les ruines Rabdentse. Ahir vam intentar trobar-les i vam acabar perduts pel mig de la muntanya gracies a les indicacions d'uns obrers que es trobaven treballant a la carretera; i es que aquests indis a vegades son uns catxondos... ara, despres d'haver-les vist, creiem que ens indicaven be, pero ho feien tirant per una drecera camp a traves.

Rabdentse va ser la capital del Sikkim des del 1670 al 1814. Potser perque estavem cansats per la passejada anterior el cami s'ens va fer pessat; es tracta d'un caminet empedrat d'uns dos quilometres de pujades i baixes. Durant el trajecte, els arqueolegs han anat deixant cartells tot donant anims amb frases tipo "fatigued?"... i es que aquests indis a vegades son uns catxondos.

Realment les ruines no son mes que unes quantes parets ultra-restaurades amb un jardinet al voltant. A no ser que sigueu uns fanatics de l'arqueologia es tracta d'un monument d'indudable interes; indudable perque no hi ha cap mena de dubte que no en te ni un.

Durant el recorregut per Rabdentse una familia india (dos homes, tres dones i no menys de cinc o sis nens) estava visitant la zona. Estaven fent de la seva visita a la antiga capital del Sikkim; tota una festa. Crits, fotos, fotos, mes fotos, mes crits, algun plor incontrolat d'un dels nens burxat pel pare... el que s'enten per una festa. Quan marxavem ens agafen per banda i comencen a envoltar-nos:

- One photo, one photo!!!

Nosaltres no podem parar de riure mentres tota la familia es posa a fer-se fotos amb nosaltres. Quan han acabat, o aixo es pensen ells, surto del cercle i crido:

- One photo, one photo!!!

Trec la camera i comenco a fer fotos a la pobre de la Vanessa que estava amb un atac de riure en mig de tota la familia... Quan nosaltres pensavem que el reportatge National Geographic (Tipical Spanish People) s'havia acabat, es el torn de fer-se fotos per parts; agafen a la Vanessa, amb mi no es van atrevir o no van voler, i comencen a fer fotos Vanessa-Noies, Vanessa-Nois, Vanessa-Nens, Vanessa-Noi, Vanessa... i aixi sense parar; tot un reportatge. Per breus moments hem eclipsat la magnificencia de les ruines de Rabdentse... i es que aquests indis a vegades son uns catxondos.

Viatjant per terres del Sikkim III

Pelling
Pelling es el poblet on residim des de fa tres dies. Esta ubicat al cim d'una muntanya, a uns 2.083 metres d'alçada, tot i que realment de poblet te poc doncs la gran majoria de les cases que hi ha per aqui son hotels. Per no haver-hi no hi ha ni farmacies, que es el que mes abunda a qualsevol poblet de l'India. Els grans atractius els trobem als voltants; Pemayangtse gompa, Sangachoeling gompa i les vistes del Khangchendzonga. Els dos primers son monestirs budistes, l'ultim no es una paraula inventada, tot i que recordi a "Supercalifragilisticoespialidoso". Khangchendzonga o "K" com li diuen familiarment els aficionats a la muntanya es, amb 8.585 metres, el pic mes alt de l'India i el tercer del mon.

Ahir, en una petita caminadeta, vam visitar Pemayangtse, que literalment vol dir "lotus sublim i perfecte". Es un dels monestirs mes antics, construit al 1705, i esta envoltat de cases tradicionals. L'edifici principal te tres pisos; el primer te unes quantes figures de buda i les seves manifestacions i les parets recovertes de pintures de motius mitologics tibetans molt desgastats. El segon pis conserva tot de prestatges amb els llibres sagrats que els monjos llegeixen durant les liturgies o 'pujes' (ofrenes). El tercer pis es espectacular; es una habitacio d'uns cinc metres quadrats amb totes les parets repletes de pintures tibetanes pero molt mes recents, cinc retalls de tela penjats a la paret oculten cinc imatges de la inmensa pintura representant a buda realitzant "feinetes" amb una bonica companya... encara no sabem per que les amaguen doncs en molts temples es troben imatges semblants tallades en fusta. Al centre de la sala es troba el mes impresionant: el Zandog Palri, una gran maqueta que arriba fins el sostre feta de fusta i que representa la vivenda de Padmasambhava (un dels gurus indis). Al terra, representant l'infern es poden veure homes empalats, esquelets i deus que s'encarreguen del seu sufriment, a partir d'aqui s'aixeca tota la maqueta de set pisos on queda representada la roda de la vida budista... el pis mes elevat es el nirvana on es troben els deus i els il.luminats. Es una obra realment meravellosa i, tot i que no es podia fer fotos no ens vam poder estar.

Avui hem dedicat el mati a fer un altre passejada fins el Sangachoeling gompa, el cami es molt maco fins que arribes a veure tot el cami que serpenteja pujant per la muntanya fins el cim, on es troba el monestir... tres quilometres de pujada, una putada. Hem arribat al cim destrossats, pero ha valgut la pena. Aquest monestir no es tan gran com l'altre, pero les vistes, la petita escola de monjos i la riquessa del temple fan que sigui una visita obligada. Quan hem arribat semblava que no hi habia ningu, el silenci envoltava el temple. Passejant hem descobert l'escola, una petita habitacio amb bancs de fusta, tres figures bastant grans de la manifestacio de buda i un rodet de pregaries enorme. A dins estaven 19 nens segons el seu mestre (nosaltres hem comptat menys) fent classe; aixo es tot de nens d'edats molt variades, amb els llibres tancats al davant, fent mes o menys el que volien, aixo si, en el mes absolut silenci. En el moment en que ens ha vist el mestre ha passat olimpicament de la classe i ha marxat a parlar amb nosaltres, i fins i tot hem pres un te plegats. En aquesta ocassio no hem pogut fer fotos dins del monestir perque un nen-monjo ens ha acompanyat tota l'estona. Aquest gompa del segle XVII es el segon mes antic del Sikkim, dins el primer pis hi ha unes grans representacions de buda i tots els elements per fer les liturgies que, segons ens comenta el nostre petit guia, comencen a les set. A la segona planta trobem els mateixos prestatges amb llibres que hi ha a qualsevol gompa, algunes representacions mes de buda, incloent una amb una "senyoreta" i en un costat una sala mes petita amb un munt de reliquies antiquisimes.

Al principi no enteniem la prohibicio de fer fotos exclusivament a l'interior dels monestirs, pero la finalitat es ben simple: en la majoria de casos de robatori d'antiguitats i reliquies el lladre fa primer fotos dels objectes, busca un comprador utilitzant el suport fotografic i una vegada te el salari assegurat roba la peça; sol.lucio... prohibit fer fotos a l'interior.

Viatjant per terres del Sikkim II

Viatge al nord del Sikkim (II)

Lachen es un petit poble envoltat de camps militars que no fan gaire maco el paisatge, ja que tot el dia passen camions de l'exercit. Potser ens hauriem de sentir mes segurs que mai, pero a nosaltres no ens dona bon rotllo.

Vistes de Lachen

A primera hora vam tornar agafar el jeep que ens portaria al 'zero point', un punt ubicat a 4.788 metres d'alçada on es troben les fonts del riu Lachung Chu que creua tot el Sikkim. Esta envoltat de muntanyes que de forma natural formen la frontera amb el Tibet. En aquest punt s'acaba la carretera i d'aqui ve el seu nom.

De passada cap al 'zero point' s'ha de creuar Yumthang, nosaltres pensavem que era un poble, pero no es mes que una vall amb una casa (suposem que un hostal) i unes bones vistes del riu. Des d'aquest punt parteixen tots els treekins de la zona.

Zero point

De tornada de la nostra visita als paisatges del nord del Sikkim, fem un altre cop nit a Lachen i al dia seguent marxem cap a Gangtok. Pel cami ens aturem a visitar un monasteri budista lepcha. Segons el nostre guia a la religio budista nomes es poden reencarnar els budes. Aquests son divinitats que suposadament baixen a la terra per guiar a les persones en el cami cap el nirvana. Segons ens expliquen, abans de morir, tot buda vivent guarda en una capsa la ubicacio, casa i fins i tot el nom del nen en el qual es reencarnara. I remarquem que ha de ser un nen, no existeixen nenes budes vivents. Per tant, amb aixo de les reencarnacions el sexe no varia.

Quan vam arribar tot un munt de nens ens van acompanyar en la nostra visita. Un d'ells es diferenciava per portar els cabells llargs i ple de rastes. No tindria mes de set anys. Segons ens van comentar, era la reencarnacio del buda vivent que regentara aquest monestir. Ell, en principi, encara no ho sap. Hem estat davant d'un deu!!

Taxi driver (viatge de Gangtok a Pelling)

El viatge de Gangtok a Pelling va donar per molt, va ser mes llarg del que pensàvem. El paisatge continua sent espectacular, però ja estem tan acostumats que desprès d'unes hores comences a pensar en les teves coses... i pensant, pensant, vam fer el recompte de punts que li haurien tret al nostre conductor si en comptes d'estar al Sikkim estigues a casa:

• Sobrepassar el limit de passatgers del vehicle: 2 punts
• No utilitzar les llums quan no es veu 'tres en un burro': 2 punts
• Parlar pel telefon mobil reiteradament: 4 punts
• No portar cinturo de seguretat: 3 punts
• Avançar sense cap mena de visibilitat i en plena corba: 4 punts
  

Un total de 15 punts i retirada de carnet! Ah si... viatjar amb un policia de transit a bord no te preu.

El conductor era un home agradable d'angles mes que rudimentari. Ben vestit i presentable. Cada dos per tres s'anava aturant per xerrar amb els conductors de vehicles que anaven en sentit contrari i amb la gent que trobava pel carrer. Durant el trajecte vam poder comprovar com compaginava la seva feina de taxista amb la de tele-operador (no deixava el telefon ni un moment) i amb la de Dj, deleitant-nos amb tot el repertori reggae de Bob Marley rematant la seva feina amb una versió rockera de Dust in the wind. Donava la sensació que mirar la carretera era una qüestió secundaria.

El mes curiós es que l'home havia decidit arrancar el seu cinturo de seguretat i posar en el seu lloc un extintor de ma... de molta mes utilitat es clar, doncs aquí el cinturo es el primer element decoratiu de qualsevol vehicle. Suposem que un extintor al seu costat li donava la millor de les seguretats.

Al final del trajecte vam descobrir encara una ultima feina, la de carter; en els últims trams es va dedicar a repartir cartes per tots els petits poblets que creuàvem. Era pluriempleat.

Per suposat vam arribar de nit al nostre destí, tot i haver sortit a les dues de la tarda.

Viatjant per terres del Sikkim I

De Darjeeling a Gangtok

Només el viatge de Darjeeling a Gangtok ja mereix una visita a la capital de te. Tot un recorregut per valls i muntanyes d'alçades espectaculars acompanyen durant el trajecte, i si a això li sumem anar en un jeep atestat fins a dalt d'indis, 13 amb el conductor mig sortint per la finestra, això sense comptar els que anaven al sostre, i a mes amb l'asereje-ja-deje (canco mítica de les Ketchup) de fons, l'experiència no té preu.

Per accedir al Sikkim, un petita regió de l'Índia entre Nepal i Bhutan, cal un permís especial que es pot demanar a la mateixa frontera i que representa tota una gimcana si el jeep compartit t'està esperant, ja que has d'anar d'una finestreta a un altre signant, segellant passaports i donant fotografies... tot per un permís de 15 dies.

Gangtok es la capital del Sikkim i tot i pertànyer a l'Índia no s'assembla a cap de les ciutats que ja coneixem. Perquè us feu una idea aquí tenen contenidors per sel.leccionar la brossa i a mes no esta permès utilitzar bosses de plàstic. No es una ciutat molt gran per tractar-se d'una capital, tampoc te molts atractius, però hi ha una cosa que realment la diferencia de la resta del país, te una rambla; es veu que el regent local fa un temps va visitar Suïssa i va quedar bocabadat dels seus carrers per vianants, de manera que va decidir copiar el disseny d'un d'aquells per importar-ho a la seva ciutat. Ara el ciutadans gaudeixen d'una rambla neta i, el que es mes important, sense transit, on al principi en un cartell a mode d'advertència es pot llegir: Litter and spit free zone!

Aquí es troba una barreja de cultures ben diferents, cadascuna amb la seva llengua i religió, si mes no amb diferents matisos. Passejant podem trobar nepalesos, lepchas (originals del Sikkim), buthias (originals del Tibet), Gurkhas (barreja hindu-nepalesa) i evidentment molts hindus.

Viatge al nord del Sikkim (I)

Per viatjar a les remotes aldees del nord nomes es pot fer mitjançant una agencia (això de viatjar per lliure s'ha acabat), a mes s'ha de aconseguir un altre permís especial que l'agencia t'aconsegueix. Tota una burrocracia. Però finalment te la seva recompensa, ens hem aventurat al nord amb un jove guia tibetà, de nom impossible de pronunciar, i un pare de família de 29 anys i dos fills com a conductor. El paisatge ja us el podeu imaginar, impressionants barrancs a costat i costat de la carretera, cascades, ponts antiquissims amb el seu impressionant barranc a sota i boira sortint d'entre les muntanyes.

La primera parada que fem en aquest idíl·lic paisatge es també el primer entrebanc, s'em mengen les sangoneres per esmorzar, sortint a fer les fotos mes vídeo pertinent un parell d'aquests bitxos s'escolen per les ranures de la meva sabata, el resultat us el podeu imaginar.

Segona aturada en el camí, millor encara que l'altre, una esllavissada s'ha emportat la carretera. Aquí es veu que passa tot sovint, el conductor ens informa que porten des del mati intentant arreglar-la i que no se sap quan acabaran. Tot un batallo de soldats i persones implicades a la caravana que s'ha format a banda i banda del tall intenten com poden treure pedres de la mida d'un cotxe, mes aviat dona la sensació que la multitud destorba el treball dels professionals i sembla mentida que ningú hagi acabat al fons del barranc.


Per sort desprès d'una hora d'espera una maquina va aconseguir obrir pas i vam poder continuar camí cap a Lachen, poble que seria el nostre quartell general durant dos nits, des d'on fer les nostres expedicions.

Gracies pels vostres ànims i comentaris, ens agrada saber que seguiu les nostres aventures i ens fa sentir mes a prop de casa. Dema marxem cap a Pelling, un poblet de l'oest del Sikkim, aixi que no sabem quan tornarem a escriure... Fins aviat!

Viatge a Darjeeling

Realment el titol d'aquest escrit hauria de ser "De Kathmandu a Darjeeling en un dia" pero ens va agradar mes l'altre per l'analogia amb la pelicula...

Aquesta historia de por va anar aixi:

Inici de l'aventura

Haviem de decidir com arribar al Sikkim de la manera mes rapida i segura doncs, despres de llegir molts relats no massa agradables sobre el Nepal, ja estavem una mica esverats. La primera opcio que ens vam plantejar era agafar un bus des de Kathmandu a Kakarbhitta, just a la frontera, pero el trajecte dura 14 hores i implica fer nit a la forca a la frontera; un lloc no gaire agradable la veritat. Vam optar per la segona opcio, aquesta consistia en agafar un avio que ens portaria a Bhadrapur, ciutat a uns 40 quilometres de Kakarbhitta que creuariem en taxi. Una vegada a l'India ja decidiriem que fer, la questio era fugir del Nepal en el minim de temps possible.

El dia abans solicitem la reserva d'avio per volar fins a Bhadrapur, tot correcte, pero el fet de fer-ho tot per e-mail i de donar les dades de la targeta de credit et fa pujar la mosca al nas. Hem de dir que normalment aquests vols es contracten mitjancant agencia.

Al dia seguent ens presentem impacients a la terminal de vols domestics de l'aeroport de Kathmandu, un aeroport molt mes semblant a una estacio d'autobusos, on la seguretat no es garanteix amb un detector de metalls sino amb el tipic sistema manual, es a dir, palpant totes les parts del cos. Despres d'aconseguir els bitllets i comprovar efectivament que no es tractava d'una estafa, esperem les interminables hores de rigor. A la porta d'embarcament no hi ha cap pantalla ni alcaveu, de manera que per embarcar criden a viva veu el desti. Nosaltres neguitosos, entre crit i crit ens apropem per preguntar fins a tres cops abans que surti el nostre vol; ells per la seva banda agobiats no deixen de repetir que ens cridaran a la una.

Finalment arribem a l'avio. Aconsegueixo avançar-me per ser el primer en entrar i escollir seient. Es l'avio mes petit on hem viatjat. Un model bimotor amb elix i nomes hi ha tres seients per fila (dos esquerra, un dreta). Encorvats seiem a l'ultima fila per tal que les ales no ens destorbin el paisatge; qui sap si veurem els Himalaies. En un avio tan petit ho passem francament malament, qualsevol turbolencia es nota molt, i la sensacio de claustrofobia es agobiant. Durant el vol got de cocacola disipada i cacahuets cortesia de Yeti Airlines.

Aterrem a Bhadrapur. La pista d'aterratge sembla la tipica carretera local reconvertida pel seu nou us. L'aeroport es encara mes petit que la terminal de vols domestics de Kathmandu. Aqui les maletes baixen de l'avio i les donen directament a la ma. Gracies per volar amb Yeti Airlines, el capita els hi dessitja una bona estança a Bhadrapur.

Creuar la frontera; del Nepal a l'India

Arribem a l'estacio-descampat de taxis de l'aeroport tot just sortint per la porta. Lluny de trobar tot de persones agobiant-nos repetint "taxi, taxi", no ens fan ni cas i els conductors continuen xerrant. Alguns ens miren encuriossits, sembla que som els primers occidentals que veuen en molt de temps. Els demanem que ens portin a Kakarbhitta, segons la guia es ben senzill. Es posen a riure i ens diuen que no, que a Kakarbhitta no. No parlen gaire angles i no entenem perque no ens hi volen portar. De moment el quadre es el seguent: nosaltres amb totes les motxilles al mig del no res, envoltats per jungla, tot de taxistes fotent-se de nosaltres i sense saber que fer. Tornem a insistir, un d'ells ens mira i diu "driver" i fa com si et tallesin el coll... tots riuen, no ens deixem espantar pero comencem a veure-ho molt malament. Cap d'ells fa el menor esforç per portar-nos enlloc. De cop surt un dels passatgers del vol i ens comenta que per alguna extranya rao els taxistes no poden arribar a Kakarbhitta, s'han de quedar a un poble que es troba a uns 4 quilometres i des d'alla hauriem d'agafar un ciclo-rickshaw.

Finalment un taxista ens agafa les maletes i marxem. Durant el cami restem en silenci. A uns quilometres un altre noi puja al taxi i no deixen de mirar-nos, riure i pronunciar l'unica paraula que entenem: Kakarbhitta. Comencem a pensar que ens segrestaran... pero com hem pactat ens deixen a quatre quilometres de la frontera i d'alla ens veiem obligats a agafar un ciclo-rickshaw. No cal dir que la Vanessa ho va passar molt malament; els que la coneixeu ja sabeu quina va ser la seva ultima experiencia en un vehicle com aquest... trencament muscular. Mentre li anaven caient les llagrimes pels nervis jo l'anava tranquilitzant. Entre tants neguits no podem gaudir del paisatge que ens envolta, tot de camps d'arros d'un verd d'allo mes intens.

Les fileres de camions aturats anuncien la proximitat de la frontera. Arribem al primer punt d'aturada. Una caserna de dos pissos amb un unic funcionari que fa joc amb els mobles amb carcoma i les parets color verd descolorit per la bruticia acumulada durant decades. Tot molt fosc. Ensenyem el visat nepali. Ens demana si portem rupies nepaleses doncs no es poden treure del pais. Responem que nomes portem 100 rupies pel ciclo-rickshaw (mentida).

Passem el primer tramit i despres d'un quilometre mes amb el mateix vehicle arribem a la caserna de la India. Una barrera al mig del cami senyala una petita caseta de tres per tres metres envoltada d'espessa jungla. Dintre un parell de taules, un televisor i dos policies. Un d'ells es mira una pelicula amb tota la tranquilitat del mon mentre es ventila amb una revista. L'altre omple paperassa amb tota la passivitat de que es capaç, tot mirant del dret i del reves els passaports de set nois checs que van cap a Nepal.

Revisar set passaports de sortida mes dos d'entrada, amb el respectiu canvi de llibre de registre, porta prop d'un hora de feina d'eficaç i eficient funcionari indi. Benvinguts a l'India!

1500 rupies

Si viatges cap a Itaca desitja que el cami sigui llarg, pero si ho fas cap a Darjeeling ja pots pregar perque sigui tant curt com sigui possible.

Son les quatre de la tarda quan hem acabat tots els tramits, no ens agradaria fer nit a Siliguri, aixi que preguntem quantes hores hi ha cap a Darjeeling. Unes tres hores ens comenten. Aixo ens indica que arribarem mes o menys quan es comenci a fer fosc. Perfecte!

L'home amb el que acordem el tracte te que anar a la frontera nepali amb el jeep, per tant pensem que aquest mateix jeep ens portara cap a la capital del te. Ens diu que trigara cinc minuts... pasen tres quarts i el personatge torna a apareixer i no precissament amb un jeep sino amb una especie de Super Renault 5. Ens diu que es tot per nosaltres i que per 1500 rupies indies el conductor ens portara fins el nostre desti. Ja comença a fer-se tard i prenem la dessicio de tirar endavant. Pujem al cotxe i tirem milles...

El conductor sembla ser simpatic i mentre fem cami i deixem a banda i banda quartells de l'exercit ens explica detalladament on treballa el seu pare, el seu germa... tota la seva familia. El cami comença a fer pujada i es que estarem a uns 1200 metres d'alçada i hem d'arribar fins els 2500 metres mes o menys. Comencem a patir les primeres consequencies de fer el cami en un Super R5, la carretera esta en condicions nefastes i el vehicle, amb unes rodes ben llises, patina entre el fang i les pedres. En diversos cops, gracies als sotracs, el cotxe toca amb els baixos fent un terrible soroll. Estem acollonits.

La cosa pot anar a pitjor; quan hem avançat una mica i anem per una carretera mes o menys agradable es comença a escoltar un sorollet d'aire, una fuita d'aire... hem punxat. Comença a fer-se de nit i ni tan sols hem arribat a la meitat del cami. El conductor juntament amb un ajudant que ens acompanyara tot el cami canvia la roda. Ens parem al proper poblet a reparar la roda punxada per si un cas. Inocent de mi encara em giro a la Vanessa i li dic: podria ser pitjor, podria ploure.

Una vegada reparat el tema continuem carretera amunt, amb les ultimes llums del dia veiem com el petit cotxe intenta dominar la carretera enfangada amb un meravellos barranc al costat. Estem acollonits. Pero la festa de veritat no arriba fins que ja s'ha fet completament de nit i comença a ploure com poques vegades hem vist. L'R5 va d'un costat a l'altre de la carretera mentre fa esforços per pujar la pista amb les seves rodetes llises. L'aigua cau dintre el cotxe doncs anem amb les finestres obertes perque no s'entelin els vidres; tot i aixi el company del conductor ha d'anar constantment netejant amb un drap la part del conductor. Estem literalment cagats. Sabent que encara ens queden tres hores d'aquest calvari tots dos ens mirem i acomiadem de la vida... ens preguntem quan val la vida. Al conductor no deixa de trucar-lo la seva dona per preguntar on es troba, avui guanyara 1500 rupies per tot aquest recorregut. Preguntem i encara ens diu que quan ens deixi a Darjeeling te que tornar a fer el viatge de baixada per arribar a casa amb la seva dona i la seva filla. La seva vida, i el mes important, les nostres valen 1500 rupies, uns 23 euros.

Com es fisicament imposible estar mes de dos hores amb el cor al coll hem arribat a un punt de deixadessa per tot. Sembla mentida pero la por te olor, i ho diem seriosament. Finalment arribem a la nostre meta amb la radio del cotxe a tota potencia deixant anar els grans hits de Ricky Martin; aixo es impresionant, estem vius!!

El conductor ens pregunta per l'hotel i li diem que no en tenim cap de reservat, ens porta a un en el que es va allotjar fa uns set anys tot elogiant la seva elegancia. Surto del cotxe acompanyat pel conductor i entrem a l'hotel, una casa antiquisima de tipus angles. Parets blaves i desgastades per la humitat... Tots dos comencem a cridar per veure si ens atenen. De sobte surt l'amo de la casa que sembla no tenir molt clar si hi ha habitacions. Rere ell, un home baixet em somriu i em diu que si, que pasi. Pasa pel meu devant per ensenyar-me una habitacio i ara em fixo una mica millor... veig a la perfeccio les sequeles que la lepra estan fent a la seva pell. Per sort l'altre home l'escridassa i li diu que no, que no pot ser, que no hi ha habitacions, que millor anem a l'hotel de davant.

Acabem a l'hotel Viceroi, just al front de l'altre, per la nostre sorpresa un hotel de luxe que ha sortit del no res de la nit... no podem mes i tot i ser molt car ens arrosseguem fins l'habitacio. Dema sera un altre dia.


No us preocupeu eh!!! Que ara estem be! Tot va ser un dia de mala sort on vam comprovar que tot sempre pot anar a pitjor.

Viatjant per terres del Nepal III

Children's Park & Tarlam Gompa

L'altre dia, quan anàvem amb el taxi camí de Bhaktapur ens va sorprendre veure la cara de dos Mickey Mouse desgastats en un cartell en el que es podia llegir Children's Park. Desplaçant la mirada a l'interior del parc es podien observar múltiples estructures metàl·liques multicolor; gronxadors, petites nories i fins i tot un tobogan gegant que havien passat a integrar-se perfectament amb el paisatge, únicament destacant ara pels seus apagats i rovellats colors. No, no hi havia cap nen que dones vida a les estructures de ferro, ara mortes. Envaïdes per l'explosió vegetal que ho empassa tot, un verd hiperdesenvolupat gracies a la força del sol i la potencia dels monsons.

Ahir llegia una frase de Javier Nart parlant sobre Africa que fàcilment es pot traslladar a aquests indrets: La precarietat al Nepal es l'estat natural de les coses. La contaminació que consumeix poc a poc uns edificis cada cop mes negres, l'aire irrespirable que deixen anar al seu pas antics vehicles, nens-ancians d'ulls buids que sobreviuen al carrer, parcs d'atraccions envaïts per la jungla.

Avui a les cinc del mati m'he tornat a desvetllar amb els càntics del gompa veí, el Tarlam Gompa, a les sis i mitja no podia estar mes al llit i he observat la vida al colorit temple; petits monjos passejaven per sobre els mandalas pintats a terra, d'altres jugaven a veure qui tirava mes lluny una enorme pedra, tots amb el raspall de dents a la boca, alguns amb una tovallola a sobre els seus minúsculs atuends. De cop ha arribat un home que, amb una veu molt profunda, tranquil·lament anava cantant. Portava uns farcells de roba que ha deixat a terra per fer la bogada. Mentre es girava per omplir un diposit d'aigua dos petits monjos aprofiten per amagar-se entre la roba. L'home, en veure'ls, lluny d'escridassar-los juga una estona amb ells. Es llavors quan m'ha tornat a venir al cap la frase: La precarietat al Nepal es l'estat natural de les coses, lluny dels seus temples, lluny de les seves tradicions, lluny de les seves creences.

Viatjant per terres del Nepal II

Bodhnath

Bodhnath es un petit poble o barri a les afores de Kathmandu. La seva població, refugiats tibetans en la seva majoria, gira entorn a una stupa de dimensions mes que considerables. Es un indret molt tranquil únicament pertorbat per les onades de turistes que arriben en autocar per observar i fotografiar, en la mes pura visita llampec, el motiu central del lloc. En arribar la tarda els turistes marxen i Bodhnath recupera la seva tranquilitat. Es llavors quan es pot gaudir de l'autentica vida tibetana que gira durant les ultimes llums de la tarda al voltant de l'stupa.

Ens allotgem en el Lotus Guest House, un tranquil lloc amb habitacions senzilles. Tenim per veí, al que espiem des de la nostra finestra, un gompa (temple budista) escola. Com tots els gompas està decorat amb les tonalitats mes llampants; vermells, roses, grocs, verds... Ahir mateix pintaven d'un groc intens les teulades del temple. Motius simètrics s'entrellacen i fonen amb molins d'oracions repartits al voltant del gompa i que s'han de fer girar seguint el sentit de les agulles del rellotge, si es que un desitja activar les oracions que guarden al seu interior.

Son les tres de la tarda, com ahir, un nen-monjo amb les seves vestidures grogues i morades arriba corren al pati central i colpeja un 'gong' repetidament, senyal que les classes han acabat i poden començar a dinar. A les cinc de la tarda es repetirà el mateix ritual per donar pas a la fi de la jornada i per tant serà l'inici de l'esbarjo. Es en aquest moment quan el pati trenca el seu silenci i s'omple de petits monjos que juguen a la pilota i es diverteixen com qualsevol altre nen. Els avis es barregen entre ells per creuar d'un costat a l'altre el gompa.

Avui a les cinc de la matinada uns forts càntics provinents del temple ens han desvetllat. La reverberació d'unes greus trompes prosseguides de tambors i salpicades per unes agudes trompetes et fan sentir molt petit. De sobte una profunda lletania unida als instruments ressona per tot arreu i es fon amb el monsó matinal. Nomes recordem una sensació equiparable, la de trobar-te en qualsevol ciutat islàmica a similars hores i ser despertat-desvetllat per les oracions provinents de les mesquites.

Seguim sense poder enviar fotografies... una llastima.

Viatjant per terres del Nepal I

"Are you Christians?"

Fa un parell de dies vam visitar la fundacio Vicky Sherpa. Tenen un parell d'escoles molt ben preparades a Kathmandu; una per infantil i un altre per primaria i secundaria. Despres de fer un recorregut per les carreteres locals (es a dir, un cumul de craters alineats que delimiten i marquen el recorregut) en una furgoneta-bus que podria superar qualsevol record Guinness de capacitat, arribem al primer desti del dia; l'escola infantil Daleki School.

Quan entrem per fer la visita un conjunt de nenes s'enganxen a la Vane. Acabem la visita a totes les instal.lacions i mentre esperem a l'ombra tot xerrant amb les nenes, una d'elles, la Mar (nom occidental amb el que s'identifica i estalvia la impossible pronunciacio del seu nom original), nena baixeta de 12 anys que ens ha sorpres amb tot de comentaris d'allo mes originals durant l'estada ens fa la pregunta definitiva:

- Are you christians?
La Vane i jo creuem les mirades sense saber que dir... finalment despres de pensar-ho li dic
- No, nosaltres no tenim religio.
La nena mira a terra i no pot evitar deixar anar un suspir mostrant la seva decepcio
- Per que? Ets cristiana?
- No, no ho soc
- Ets hinduista?
- Si, pero m'agraden els cristians
- Per que?
- Perque Crist va donar la vida per nosaltres...

Impressions de Bhaktapur
Ahir vam anar a veure Bhaktapur, una petita ciutat molt ben conservada, repleta de temples d'entre els segles XIV i XVI. La vertitat es que va valer molt la pena doncs no hi circulen gaires cotxes i per tant no hi ha la palpable contaminacio que es pot trobar a Kathmandu, a mes l'entorn es evocador i esta molt ben conservat. L'anecdota va ser quan vam descobrir d'on ve el color vermell intens dels petits santuaris amb figures de deus o semideus que trobes enlloc.

Anavem passejant tranquilament pels carrers de Bhaktapur quan de cop veiem un munt de gent local que es troba mirant una d'aquestes imatges mentre uns homes asseguts llencen des de terra alguna cosa semblant a pintura... aquesta oportunitat per fotografiar ritus ancestrals-autoctons no la voliem perdre aixi que rapidament camera en ma ens apropem al lloc i comencem (comenco, ara veureu per que...) a fer fotografies gairebe com un boig, sense mirar realment el que tenen entre mans. Entre l'objectiu i jo entreveig un parell de cames que es mouen i m'ho veig venir, aixeco la mirada per comentar-ho amb la Vane i... on es?? Ho ha vist abans que jo. I es que aqui s'aprofita la sang de bufal, encara viu doncs d'altre manera no es podria "pintar" la paret del temple i d'altre banda tampoc seria un sacrifici.

De moment no us podem deixar fotos per problemes tecnics... esperem trobar aviat un lloc amb mes facilitats. Ens veiem!!!

Viatge al Nepal-Sikkim (I)

Recepta per una nova experiència a les llunyanes terres del Nepal, Sikkim i destins incerts...

- Ingredients per dues persones:

• 4 avions, per arribar fins Kathmandu
• 2 passaports amb els respectius visats de l'Índia
• 90 € a invertir en visats del Nepal
• Fotografies a dojo per permisos especials
  
• 25 Kg d'equipatge a repartir entre 2 motxilles
• 1 farmaciola que esperem no utilitzar
• 1 càmera fotogràfica per guardar moments
  
• 1 càmera de vídeo per compartir experiències
  
• 2 llibres, per matar les estones d'espera
• Un bon grapat de paciència
• Molta il·lusió per conèixer nous horitzons

Aquesta és la nostra recepta per preparar l'incertesa del viatge no preparat, per gaudir del camí, del recorregut al tempo que ens demani el cos i l'indret...

Ara que queden unes hores per acomiadar-nos de Barcelona i marxar ens trobem molt neguitosos. Volem compartir amb vosaltres el motiu que va originar aquest nou viatge, tan complicat d'expressar amb paraules i que, com sempre, amb unes quantes imatges n'hi ha prou per entendre. Us deixem amb les gents i els indrets que ens esperen al remot Sikkim:

Fins aviat nois!

Viatge a Irlanda

Teníem ganes de recórrer el país de les Maragdes, ens atreia el paisatge, el clima i la història política. L'única reticència era que pensaven que el paisatge s'assemblaria molt a la veïna Escòcia, que havíem visitat ja fa uns anys, però aquesta va ser la gran sorpresa del viatge. Ara podem dir que no tenen res a veure, Irlanda és diferent, és... increïble!

Preparatius:

• Paperassa: no cal cap mena de passaport ni visat per als ciutadans europeus, no obstant ja que el tenim ens agrada portar-ho per si un cas es perd el DNI.
  
  
• Moneda: Irlanda es troba dintre de la zona euro i per tant no hi ha cap mena de problema, la cosa es complica quan et mous pels voltants de Derry i Belfast a Irlanda del Nord, doncs no hi ha fronteres i ràpidament passes d'utilitzar euros a necessitar lliures esterlines. Nosaltres vam treure les lliures directament des de caixer, una vegada a Irlanda del Nord; us cobraran una comissió evidentment però no tan abusiva com als llocs de canvi turístics.
  
  
• Clima: el clima és molt canviant, plou durant cinc minuts (o cau pedra com ens va passar a nosaltres) i de cop para, per tant cal anar preparat amb roba d'abric e impermeable. Tot i així cal remarcar que el temps que hem tingut durant l'estada ha estat bo en general, amb moltes estones de Sol.
  
  Si us moveu per la zona occidental i al nord trobareu que hi fa en general molt de vent, i quan diem molt volem dir que hi ha indrets que ja pots riure de la tramuntana... llocs d'especial intensitat són Clifden, Malin Head i Giant's Causeway.
  
  
• Itinerari: típica volta a la illa començant des de Belfast i passant per Dublin, Cork, Kinsale, Clonakilty, Bantry, peninsula Dingle, Galway, Cifden, Donegal, Derry, peninsula d'Inishowen fins Malin Head (el punt més septentrional d'Irlanda), Giant's Causeway i tancar l'anell un altre cop a Belfast.
  
  
  
• Transports (preu x persona):
  - Vol Barcelona-Belfast (Easyjet): 87.31 €
  - Lloguer de cotxe 10 dies (Autoeurope): 192.29 €
  - Despesa en gasolina sense plom: 187,43 €
  · Preu sense plom: des de 1.12 € fins 1.23 €
  · Preu gasoil: des de 1.20 € fins 1.29 €
  *El lloguer de cotxe i la gasolina és el total i no per persona
  

Allotjaments:

Durant la temporada de Setmana Santa els B&B tenien un preu més o menys semblant arreu de l'illa, uns 35 € per persona i nit, però a les ciutats principals aquest preu pot pujar considerablement depenent de la comoditat i la ubicació. A la seva plana web trobareu més informació.

Hi ha dues xarxes d'albergs (Independents i afiliats a Youth Hostel Internacional) volten els 14-17 € per persona i nit, tot i haver-hi de tot generalment qualsevol de les dues opcions les trobareu molt ben equipades i son confortables.

A nosaltres ens van agradar especialment:

1. Sandrock Holiday Hostel: situat a Malin Head (peninsula d'Inishowen) és un alberg agradable i molt agradable i tranquil regentat per una simpàtica parella que us atendràn en tot el que puguin. Habitacions amb lliteres que haureu compartir, pero les vistes al mar des de la sala d'estar i des de les habitacions del hostel no té preu.
   
   
2. P.K. Lodge: prop de la localitat d'Skibbereen, al sud d'Irlanda, és un bed&breakfast molt confortable regentat per una familia molt viatgera i enamorada d'espanya.
   
   
3. Blue Stack Donegal: youth hostel de recent inauguració amb l'única pega d'estar una mica distant de la ciutat de Donegal.

Algunes recomanacions :
Durant aquesta època (Setmana Santa) us trobareu que a les ciutats principals Dublin i Belfast hi ha molta gent i per tant haureu de reservar amb antelació els Youth Hostels o B&B (nosaltres no varem trobar plaça a l'alberg de Belfast). A la resta de l'illa no trobareu cap problema per acomodar-vos a qualsevol dels múltiples B&B que trobareu a les ciutats i poblets o a qualsevol dels múltiples Youth Hostels que hi ha a l'illa, de fet nosaltres varem arribar a estar al Youth Hostel de Donegal sense més companyia que un noi de França que treballava per allà.

Si llogueu un cotxe i teniu pensat voltar per l'illa no llogueu un cotxe gran, les carreteres són molt petites i els irlandesos condueixen amb una habilitat i velocitat espectacular per calçades on amb prou feines només cap un cotxe; el problema ve quan us toca creuar-vos a vosaltres amb un conductor "hàbil".

Què canviaríem del viatge i què és imprescindible?
Potser el pitjor inconvenient d'aquesta època és el fred, però també s'agraeix viatjar a Setmana Santa doncs durant aquesta temporada disposareu de l'illa per vosaltres sols.

Com a punts fort ens destaquem:

1. Ruta des de Cork a Galway tot passant pel sud doncs el paisatge que trobareu és espectacular.
   
   
2. No deixeu de visitar la península Dingle: platjes de sorra blanca, prats verds i solitaris, antigues casetes de pedra...
   
   
3. Visiteu la península d'Inishowen i intenteu arribar a Malin Head, el lloc més remot al nord de l'illa, un indret on dóna la sensació que no pasa el temps amb meravellosos paisatges desolats, abruptes i continuament escombrats per un vent incessant...
   
   
4. Finalment visiteu Belfast, respireu Belfast, viviu Belfast; murals pintats a les desgastades parets de la ciutat, murs d'acer entre barris... en definitiva aquesta ciutat és una cicatriu o encara pitjor, una ferida encara sense sanar.
   
   Quan nosaltres vam arribar a Belfast va coincidir un plujós Diumenge de Pasqua, ple de manifestacions pro-irlandeses: gent uniformada al més pur estil paramilitar seguides d'un mar de famílies portant retrats de difunts, i es que en realitat no ha passat tant de temps des de totes aquelles atrocitats que van assolar la ciutat, els cementiris replets de banderes, emblemes i tombes tancades massa aviat ho demostren.
   

Com a canvis a la ruta:

1. Durant el trajecte vam tenir que decidir si visitar The Burren o els penya-segats de Moher... el Burren és maco però durant el trajecte hem vist millors paisatges, per contra ens varem perdre aquests fantastics penya-segats.
   
   
2. Ens hagués agradat visitar les illes Aran, petites illes amb un encant molt particular... però per manca de temps no vam poder arribar.
   

Algunes fotografies: