diumenge, d’agost 10, 2008

Viatjant per terres del Nepal I

"Are you Christians?"
Fa un parell de dies vam visitar la fundacio Vicky Sherpa. Tenen un parell d'escoles molt ben preparades a Kathmandu; una per infantil i un altre per primaria i secundaria. Despres de fer un recorregut per les carreteres locals (es a dir, un cumul de craters alineats que delimiten i marquen el recorregut) en una furgoneta-bus que podria superar qualsevol record Guinness de capacitat, arribem al primer desti del dia; l'escola infantil Daleki School.

Quan entrem per fer la visita un conjunt de nenes s'enganxen a la Vane. Acabem la visita a totes les instal.lacions i mentre esperem a l'ombra tot xerrant amb les nenes, una d'elles, la Mar (nom occidental amb el que s'identifica i estalvia la impossible pronunciacio del seu nom original), nena baixeta de 12 anys que ens ha sorpres amb tot de comentaris d'allo mes originals durant l'estada ens fa la pregunta definitiva:

- Are you christians?
La Vane i jo creuem les mirades sense saber que dir... finalment despres de pensar-ho li dic
- No, nosaltres no tenim religio.
La nena mira a terra i no pot evitar deixar anar un suspir mostrant la seva decepcio
- Per que? Ets cristiana?
- No, no ho soc
- Ets hinduista?
- Si, pero m'agraden els cristians
- Per que?
- Perque Crist va donar la vida per nosaltres...

Impressions de Bhaktapur
Ahir vam anar a veure Bhaktapur, una petita ciutat molt ben conservada, repleta de temples d'entre els segles XIV i XVI. La vertitat es que va valer molt la pena doncs no hi circulen gaires cotxes i per tant no hi ha la palpable contaminacio que es pot trobar a Kathmandu, a mes l'entorn es evocador i esta molt ben conservat. L'anecdota va ser quan vam descobrir d'on ve el color vermell intens dels petits santuaris amb figures de deus o semideus que trobes enlloc.

Anavem passejant tranquilament pels carrers de Bhaktapur quan de cop veiem un munt de gent local que es troba mirant una d'aquestes imatges mentre uns homes asseguts llencen des de terra alguna cosa semblant a pintura... aquesta oportunitat per fotografiar ritus ancestrals-autoctons no la voliem perdre aixi que rapidament camera en ma ens apropem al lloc i comencem (comenco, ara veureu per que...) a fer fotografies gairebe com un boig, sense mirar realment el que tenen entre mans. Entre l'objectiu i jo entreveig un parell de cames que es mouen i m'ho veig venir, aixeco la mirada per comentar-ho amb la Vane i... on es?? Ho ha vist abans que jo. I es que aqui s'aprofita la sang de bufal, encara viu doncs d'altre manera no es podria "pintar" la paret del temple i d'altre banda tampoc seria un sacrifici.

De moment no us podem deixar fotos per problemes tecnics... esperem trobar aviat un lloc amb mes facilitats. Ens veiem!!!

1 comentari:

Anònim ha dit...

és increible poder acompanyar-vos en el vostre recorregut gairebé en temps real. Imagino que no deu ser fàcil trobar connexió a internet al Nepal. Espero les fotos amb impaciència, com sempre!
petons als dos
isa