Pelling
Pelling es el poblet on residim des de fa tres dies. Esta ubicat al cim d'una muntanya, a uns 2.083 metres d'alçada, tot i que realment de poblet te poc doncs la gran majoria de les cases que hi ha per aqui son hotels. Per no haver-hi no hi ha ni farmacies, que es el que mes abunda a qualsevol poblet de l'India. Els grans atractius els trobem als voltants; Pemayangtse gompa, Sangachoeling gompa i les vistes del Khangchendzonga. Els dos primers son monestirs budistes, l'ultim no es una paraula inventada, tot i que recordi a "Supercalifragilisticoespialidoso". Khangchendzonga o "K" com li diuen familiarment els aficionats a la muntanya es, amb 8.585 metres, el pic mes alt de l'India i el tercer del mon.
Ahir, en una petita caminadeta, vam visitar Pemayangtse, que literalment vol dir "lotus sublim i perfecte". Es un dels monestirs mes antics, construit al 1705, i esta envoltat de cases tradicionals. L'edifici principal te tres pisos; el primer te unes quantes figures de buda i les seves manifestacions i les parets recovertes de pintures de motius mitologics tibetans molt desgastats. El segon pis conserva tot de prestatges amb els llibres sagrats que els monjos llegeixen durant les liturgies o 'pujes' (ofrenes). El tercer pis es espectacular; es una habitacio d'uns cinc metres quadrats amb totes les parets repletes de pintures tibetanes pero molt mes recents, cinc retalls de tela penjats a la paret oculten cinc imatges de la inmensa pintura representant a buda realitzant "feinetes" amb una bonica companya... encara no sabem per que les amaguen doncs en molts temples es troben imatges semblants tallades en fusta. Al centre de la sala es troba el mes impresionant: el Zandog Palri, una gran maqueta que arriba fins el sostre feta de fusta i que representa la vivenda de Padmasambhava (un dels gurus indis). Al terra, representant l'infern es poden veure homes empalats, esquelets i deus que s'encarreguen del seu sufriment, a partir d'aqui s'aixeca tota la maqueta de set pisos on queda representada la roda de la vida budista... el pis mes elevat es el nirvana on es troben els deus i els il.luminats. Es una obra realment meravellosa i, tot i que no es podia fer fotos no ens vam poder estar.
Avui hem dedicat el mati a fer un altre passejada fins el Sangachoeling gompa, el cami es molt maco fins que arribes a veure tot el cami que serpenteja pujant per la muntanya fins el cim, on es troba el monestir... tres quilometres de pujada, una putada. Hem arribat al cim destrossats, pero ha valgut la pena. Aquest monestir no es tan gran com l'altre, pero les vistes, la petita escola de monjos i la riquessa del temple fan que sigui una visita obligada. Quan hem arribat semblava que no hi habia ningu, el silenci envoltava el temple. Passejant hem descobert l'escola, una petita habitacio amb bancs de fusta, tres figures bastant grans de la manifestacio de buda i un rodet de pregaries enorme. A dins estaven 19 nens segons el seu mestre (nosaltres hem comptat menys) fent classe; aixo es tot de nens d'edats molt variades, amb els llibres tancats al davant, fent mes o menys el que volien, aixo si, en el mes absolut silenci. En el moment en que ens ha vist el mestre ha passat olimpicament de la classe i ha marxat a parlar amb nosaltres, i fins i tot hem pres un te plegats. En aquesta ocassio no hem pogut fer fotos dins del monestir perque un nen-monjo ens ha acompanyat tota l'estona. Aquest gompa del segle XVII es el segon mes antic del Sikkim, dins el primer pis hi ha unes grans representacions de buda i tots els elements per fer les liturgies que, segons ens comenta el nostre petit guia, comencen a les set. A la segona planta trobem els mateixos prestatges amb llibres que hi ha a qualsevol gompa, algunes representacions mes de buda, incloent una amb una "senyoreta" i en un costat una sala mes petita amb un munt de reliquies antiquisimes.
Al principi no enteniem la prohibicio de fer fotos exclusivament a l'interior dels monestirs, pero la finalitat es ben simple: en la majoria de casos de robatori d'antiguitats i reliquies el lladre fa primer fotos dels objectes, busca un comprador utilitzant el suport fotografic i una vegada te el salari assegurat roba la peça; sol.lucio... prohibit fer fotos a l'interior.
Pelling es el poblet on residim des de fa tres dies. Esta ubicat al cim d'una muntanya, a uns 2.083 metres d'alçada, tot i que realment de poblet te poc doncs la gran majoria de les cases que hi ha per aqui son hotels. Per no haver-hi no hi ha ni farmacies, que es el que mes abunda a qualsevol poblet de l'India. Els grans atractius els trobem als voltants; Pemayangtse gompa, Sangachoeling gompa i les vistes del Khangchendzonga. Els dos primers son monestirs budistes, l'ultim no es una paraula inventada, tot i que recordi a "Supercalifragilisticoespialidoso". Khangchendzonga o "K" com li diuen familiarment els aficionats a la muntanya es, amb 8.585 metres, el pic mes alt de l'India i el tercer del mon.
Ahir, en una petita caminadeta, vam visitar Pemayangtse, que literalment vol dir "lotus sublim i perfecte". Es un dels monestirs mes antics, construit al 1705, i esta envoltat de cases tradicionals. L'edifici principal te tres pisos; el primer te unes quantes figures de buda i les seves manifestacions i les parets recovertes de pintures de motius mitologics tibetans molt desgastats. El segon pis conserva tot de prestatges amb els llibres sagrats que els monjos llegeixen durant les liturgies o 'pujes' (ofrenes). El tercer pis es espectacular; es una habitacio d'uns cinc metres quadrats amb totes les parets repletes de pintures tibetanes pero molt mes recents, cinc retalls de tela penjats a la paret oculten cinc imatges de la inmensa pintura representant a buda realitzant "feinetes" amb una bonica companya... encara no sabem per que les amaguen doncs en molts temples es troben imatges semblants tallades en fusta. Al centre de la sala es troba el mes impresionant: el Zandog Palri, una gran maqueta que arriba fins el sostre feta de fusta i que representa la vivenda de Padmasambhava (un dels gurus indis). Al terra, representant l'infern es poden veure homes empalats, esquelets i deus que s'encarreguen del seu sufriment, a partir d'aqui s'aixeca tota la maqueta de set pisos on queda representada la roda de la vida budista... el pis mes elevat es el nirvana on es troben els deus i els il.luminats. Es una obra realment meravellosa i, tot i que no es podia fer fotos no ens vam poder estar.
Avui hem dedicat el mati a fer un altre passejada fins el Sangachoeling gompa, el cami es molt maco fins que arribes a veure tot el cami que serpenteja pujant per la muntanya fins el cim, on es troba el monestir... tres quilometres de pujada, una putada. Hem arribat al cim destrossats, pero ha valgut la pena. Aquest monestir no es tan gran com l'altre, pero les vistes, la petita escola de monjos i la riquessa del temple fan que sigui una visita obligada. Quan hem arribat semblava que no hi habia ningu, el silenci envoltava el temple. Passejant hem descobert l'escola, una petita habitacio amb bancs de fusta, tres figures bastant grans de la manifestacio de buda i un rodet de pregaries enorme. A dins estaven 19 nens segons el seu mestre (nosaltres hem comptat menys) fent classe; aixo es tot de nens d'edats molt variades, amb els llibres tancats al davant, fent mes o menys el que volien, aixo si, en el mes absolut silenci. En el moment en que ens ha vist el mestre ha passat olimpicament de la classe i ha marxat a parlar amb nosaltres, i fins i tot hem pres un te plegats. En aquesta ocassio no hem pogut fer fotos dins del monestir perque un nen-monjo ens ha acompanyat tota l'estona. Aquest gompa del segle XVII es el segon mes antic del Sikkim, dins el primer pis hi ha unes grans representacions de buda i tots els elements per fer les liturgies que, segons ens comenta el nostre petit guia, comencen a les set. A la segona planta trobem els mateixos prestatges amb llibres que hi ha a qualsevol gompa, algunes representacions mes de buda, incloent una amb una "senyoreta" i en un costat una sala mes petita amb un munt de reliquies antiquisimes.
Al principi no enteniem la prohibicio de fer fotos exclusivament a l'interior dels monestirs, pero la finalitat es ben simple: en la majoria de casos de robatori d'antiguitats i reliquies el lladre fa primer fotos dels objectes, busca un comprador utilitzant el suport fotografic i una vegada te el salari assegurat roba la peça; sol.lucio... prohibit fer fotos a l'interior.
1 comentari:
Hoy he visto "Viaje a Dajeerling" en honor vuestro. En la peli van muy en plan lujo, parece que vuestro viaje es otra historia. Pero los paisajes igual de bonitos.
Publica un comentari a l'entrada