L'altre dia, quan anàvem amb el taxi camí de Bhaktapur ens va sorprendre veure la cara de dos Mickey Mouse desgastats en un cartell en el que es podia llegir Children's Park. Desplaçant la mirada a l'interior del parc es podien observar múltiples estructures metàl·liques multicolor; gronxadors, petites nories i fins i tot un tobogan gegant que havien passat a integrar-se perfectament amb el paisatge, únicament destacant ara pels seus apagats i rovellats colors. No, no hi havia cap nen que dones vida a les estructures de ferro, ara mortes. Envaïdes per l'explosió vegetal que ho empassa tot, un verd hiperdesenvolupat gracies a la força del sol i la potencia dels monsons.
Ahir llegia una frase de Javier Nart parlant sobre Africa que fàcilment es pot traslladar a aquests indrets: La precarietat al Nepal es l'estat natural de les coses. La contaminació que consumeix poc a poc uns edificis cada cop mes negres, l'aire irrespirable que deixen anar al seu pas antics vehicles, nens-ancians d'ulls buids que sobreviuen al carrer, parcs d'atraccions envaïts per la jungla.
Avui a les cinc del mati m'he tornat a desvetllar amb els càntics del gompa veí, el Tarlam Gompa, a les sis i mitja no podia estar mes al llit i he observat la vida al colorit temple; petits monjos passejaven per sobre els mandalas pintats a terra, d'altres jugaven a veure qui tirava mes lluny una enorme pedra, tots amb el raspall de dents a la boca, alguns amb una tovallola a sobre els seus minúsculs atuends. De cop ha arribat un home que, amb una veu molt profunda, tranquil·lament anava cantant. Portava uns farcells de roba que ha deixat a terra per fer la bogada. Mentre es girava per omplir un diposit d'aigua dos petits monjos aprofiten per amagar-se entre la roba. L'home, en veure'ls, lluny d'escridassar-los juga una estona amb ells. Es llavors quan m'ha tornat a venir al cap la frase: La precarietat al Nepal es l'estat natural de les coses, lluny dels seus temples, lluny de les seves tradicions, lluny de les seves creences.
Ahir llegia una frase de Javier Nart parlant sobre Africa que fàcilment es pot traslladar a aquests indrets: La precarietat al Nepal es l'estat natural de les coses. La contaminació que consumeix poc a poc uns edificis cada cop mes negres, l'aire irrespirable que deixen anar al seu pas antics vehicles, nens-ancians d'ulls buids que sobreviuen al carrer, parcs d'atraccions envaïts per la jungla.
Avui a les cinc del mati m'he tornat a desvetllar amb els càntics del gompa veí, el Tarlam Gompa, a les sis i mitja no podia estar mes al llit i he observat la vida al colorit temple; petits monjos passejaven per sobre els mandalas pintats a terra, d'altres jugaven a veure qui tirava mes lluny una enorme pedra, tots amb el raspall de dents a la boca, alguns amb una tovallola a sobre els seus minúsculs atuends. De cop ha arribat un home que, amb una veu molt profunda, tranquil·lament anava cantant. Portava uns farcells de roba que ha deixat a terra per fer la bogada. Mentre es girava per omplir un diposit d'aigua dos petits monjos aprofiten per amagar-se entre la roba. L'home, en veure'ls, lluny d'escridassar-los juga una estona amb ells. Es llavors quan m'ha tornat a venir al cap la frase: La precarietat al Nepal es l'estat natural de les coses, lluny dels seus temples, lluny de les seves tradicions, lluny de les seves creences.
2 comentaris:
Hola macus!!
me alegra saber de vosotros y por lo q parece estais muy bien, cuidado con los cicloricshaws y todo ira fantastico!!!
mal sitio para irse sin una religion no??
petonets macus!!
8D
Un saludo desde la precariedad nada natural de Barcelona. Espero que disfrutéis mucho como parece que estáis haciendo. Que todo vaya bien y me lo contáis a la vuelta. Besos.
Publica un comentari a l'entrada