De Yuksom a Tashiding
El dia anterior comprem els bitllets pel taxi-jeep compartit cap a Tashiding. Surt a les 7 i el trajecte costa unes 50 rupies per persona. Paguem l'hotel la nit anterior per no destorbar de bon mati al bon home que el regenta. A la nit diluvia, trona, llampega... quan la pluja et desperta de nit, pateixes perque al Sikkim, com us hem comentat mes d'una vegada, pluja es sinonim d'esllavisades.
Al mati seguent ens llevem i encara esta plovent. Estrenem capelines, ens possem les motxilles i quan arribem a l'entrada de l'hotel, totes dues portes estan tancades amb els tipics cadenats de l'India (on son les sortides d'emergencia???). Cagada. El taxi surt en un quart d'hora. Comencem a cridar per tot l'hotel cercant algu que ens pugui obrir la porta; i aixo que no voliem destorbar el personal... Un nen amb cara de dormit puja per les escales, ens mira i continua pujant escales en busca de l'amo. Ens possem nerviosos, triga massa. Ens mirem, mirem la finestra i decidits surtim al mes pur estil "caco"... i el pobre noi que es queda desvetllant algu que li doni les claus.
El cami es el tipic parant alguns cops per recollir gent fins que un parell d'hores mes tard arribem a Tashiding. Hi ha un """hotel""" i una Guest House. Demanant des de la parada de taxis pujem carretera fins l'hotel, un lloc d'allo mes cutre i brut pel modic preu de 100 rupies la nit, no arriba a 2 euros. Com esta plovent a gots i barrals ens refugiem i demanem alguna cosa d'esmorzar. Esmorzar que conjunta perfectament amb el seu voltant: mantega tipus pure de patates llafiscossa i pa de pita com la sola d'una sabata.
Esperem a que pari de ploure una miqueta i vaig a veure si trobo la Guest House per comparar. Aquesta es troba uns cinquanta metres mes amunt, es un edifici recent pintat, d'habitacions netes i espaioses. Aixo si, al igual que en l'altre, el bany s'ha de compartir i es troba en pesimes condicions higieniques; aixo es fet una autentica merda. El preu es el mateix: 100 rupies. Aixi que decidim canviar d'hotel, tot pagant l'habitacio de la que haviem gaudit a mode de refugi.
Tashiding
Tashiding es el poble mes petit que hem visitat, nomes el conformen un conjunt de casetes que s'enfilen, durant uns 500 metres, de l'unica carretera que hi ha. L'interes de la poblacio rau en el monestir de mateix nom que el poble, a uns 40 minuts de pujada fins el cim d'una propera muntanya. Tambe es pot veure el monestir de Sinon, pero aquest esta a unes dos hores d'intensa pujada; aquest ultim el deixarem per una propera visita.
En aquest cas, tranctant-se d'una poblacio tan petita, no trobem cap bona alternativa per menjar. L'unic que hi ha es el restaurant de l'hotel, d'indudable higiene i alguna paradeta on menjar momos (que us explicarem amb detall properament). La Guest House tambe te restaurant pero esta tancat en temporada baixa.
Dinem momos de coliflor en alguna de les poques paradetes. La Vanessa ha decidit fer vaga de visitar monestirs i se'n va a fer una vacaineta mentre jo agafo motxilla, camera i pujo a la cerca i captura de l'ultim gompa que ens espera per aquests indrets sikkimesos.
La caminata comenca al final del poble on es poden veure un conjunt d'stupes molt antigues o malament conservades. No hi ha cap indicacio pero hi ha molta gent que puja i baixa pel cami que porta al temple i a mes, hi ha unes quantes casetes on preguntar. Em trobo un munt de nens durant els primers trams del recorregut que em segueixen tot cridant coses de l'estit 'photo', 'turist'... Una vegada comença la pujada i el caminet s'endinsa en la muntanya, procedeixo a utilitzar la tecnica evita-sangoneres, pero extranyament no trobare cap durant tot el cami. Una vegada arribes trobes que aixo es un conjunt molt gran de casetes diseminades per tot el cim, pero les que pertanyen i conformen el monestir propiament dit son quatre.
El primer temple que es troba just passar l'arc d'entrada sembla molt antic. Estava tancat i aprofitant que no hi ha ningu obro la porta i entro. Nomes esta iluminat per una espelma al fons, just a sota d'una estatua de buda i fa una olor molt forta a tancat i humitat. A diferencia de tota la resta de temples que hem vist, dintre esta ple de cilindres d'oracio de diferents mides. Els cilindres d'oracio normalment es troben al voltant dels temples per la part de fora, al voltant de les stupes o fins i tot a l'entrada, pero mai dins. Alguns d'aquests cilindres son molt antics, fins i tot trobo un que es de pell, mentre que la resta estan realitzats amb fusta; com es fan normalment. Al seu interior hi ha ocults papers amb pregaries. Fer girar aquests cilindres, sempre en el sentit de les agulles del rellotge, activa les oracions.
El segon petit temple, que realment es una habitacio d'uns deu metres quadrats, conte el cilindre d'oracio mes gran que hem vist al Sikkim (a Kathmandu hi ha un de semblant). Aquest arriba fins al sostre, deu fer prop d'un parell de metres de diametre per tres d'alçada. Esta tot recobert de coure o un metall semblant i te tot de frases en nepali inscrites. El faig girar i noto com el seu pes ofereix una notable resistencia al moviment. Una vegada comença a girar, cada volta dona un cop a una campana que resona per tot el monestir.
El tercer edifici es el temple principal. A l'interior un parell de monjos adolescents toquen trompetes mentre altres van entrant i sortint portant figures multicolors que realitzen amb 'manteca' i utilitzen a les liturgies. A l'interior les tipiques figures de buda i les seves manifestacions. Al segon pis una gran sala amb piles de llibres d'oracio.
El quart edifici esta en restauracio i es troba tancat, pero el que realment es interesant, i dona nom a tot el monestir, es una de les seves stupes. A l'exterior, justament al costat d'aquest ultim temple es troben moltes stupes agrupades al voltant de la principal, la mes gran. Aquesta rep el nom de "Thong-Wa-Rang-Dol", com totes les estupes conte ossos i reliquies de budes pero les d'aquesta van pertanyer a algun famos buda o ves a saber que i, a la religio budista, nomes mirar-la equival a perdonar tots els pecats... curios. Per si un cas la miro una estona... m'he guanyat el cel (com a minim el budista). Per tot el voltant milers de banderoles multicolors activen les seves pregaries al vent... es un monestir precios i em quedo una estona pels voltants gaudint de les vistes i de les boires de les muntanyes properes.
Tornada al mon terrenal i tot baixant pel cami m'adono que potser aquesta stupa es la que ha foragitat totes les sangoneres dels voltants; com a minim seria una bona historia per explicar als nanos dels voltants. Arribo al Guest house i, una vegada rescatada la Vanessa de la seva inmersio lectora, anem a sopar.
Sopem en una paradeta on coneixem un noi sikkimes que ha viscut durant molt temps a Goa, segons ens comenta te una novia a Suissa, pero no es la primera vegada que ens venen aquesta moto. Li preguntem per que no s'en va a Europa i ens comenta que no trobaria feina, etc, etc... pero que tots els seus germans estan treballant a Holanda en un restaurant (??!!??). En fi, que tenim una bona xerrada sobre que els europeus som uns 'tiquismiquis' amb el menjar. Despres de sopar a buscar taxi per fer a l'endema la tornada cap a Gangtok i a dormir. Bona nit!!
El dia anterior comprem els bitllets pel taxi-jeep compartit cap a Tashiding. Surt a les 7 i el trajecte costa unes 50 rupies per persona. Paguem l'hotel la nit anterior per no destorbar de bon mati al bon home que el regenta. A la nit diluvia, trona, llampega... quan la pluja et desperta de nit, pateixes perque al Sikkim, com us hem comentat mes d'una vegada, pluja es sinonim d'esllavisades.
Al mati seguent ens llevem i encara esta plovent. Estrenem capelines, ens possem les motxilles i quan arribem a l'entrada de l'hotel, totes dues portes estan tancades amb els tipics cadenats de l'India (on son les sortides d'emergencia???). Cagada. El taxi surt en un quart d'hora. Comencem a cridar per tot l'hotel cercant algu que ens pugui obrir la porta; i aixo que no voliem destorbar el personal... Un nen amb cara de dormit puja per les escales, ens mira i continua pujant escales en busca de l'amo. Ens possem nerviosos, triga massa. Ens mirem, mirem la finestra i decidits surtim al mes pur estil "caco"... i el pobre noi que es queda desvetllant algu que li doni les claus.
El cami es el tipic parant alguns cops per recollir gent fins que un parell d'hores mes tard arribem a Tashiding. Hi ha un """hotel""" i una Guest House. Demanant des de la parada de taxis pujem carretera fins l'hotel, un lloc d'allo mes cutre i brut pel modic preu de 100 rupies la nit, no arriba a 2 euros. Com esta plovent a gots i barrals ens refugiem i demanem alguna cosa d'esmorzar. Esmorzar que conjunta perfectament amb el seu voltant: mantega tipus pure de patates llafiscossa i pa de pita com la sola d'una sabata.
Esperem a que pari de ploure una miqueta i vaig a veure si trobo la Guest House per comparar. Aquesta es troba uns cinquanta metres mes amunt, es un edifici recent pintat, d'habitacions netes i espaioses. Aixo si, al igual que en l'altre, el bany s'ha de compartir i es troba en pesimes condicions higieniques; aixo es fet una autentica merda. El preu es el mateix: 100 rupies. Aixi que decidim canviar d'hotel, tot pagant l'habitacio de la que haviem gaudit a mode de refugi.
Tashiding
Tashiding es el poble mes petit que hem visitat, nomes el conformen un conjunt de casetes que s'enfilen, durant uns 500 metres, de l'unica carretera que hi ha. L'interes de la poblacio rau en el monestir de mateix nom que el poble, a uns 40 minuts de pujada fins el cim d'una propera muntanya. Tambe es pot veure el monestir de Sinon, pero aquest esta a unes dos hores d'intensa pujada; aquest ultim el deixarem per una propera visita.
En aquest cas, tranctant-se d'una poblacio tan petita, no trobem cap bona alternativa per menjar. L'unic que hi ha es el restaurant de l'hotel, d'indudable higiene i alguna paradeta on menjar momos (que us explicarem amb detall properament). La Guest House tambe te restaurant pero esta tancat en temporada baixa.
Dinem momos de coliflor en alguna de les poques paradetes. La Vanessa ha decidit fer vaga de visitar monestirs i se'n va a fer una vacaineta mentre jo agafo motxilla, camera i pujo a la cerca i captura de l'ultim gompa que ens espera per aquests indrets sikkimesos.
La caminata comenca al final del poble on es poden veure un conjunt d'stupes molt antigues o malament conservades. No hi ha cap indicacio pero hi ha molta gent que puja i baixa pel cami que porta al temple i a mes, hi ha unes quantes casetes on preguntar. Em trobo un munt de nens durant els primers trams del recorregut que em segueixen tot cridant coses de l'estit 'photo', 'turist'... Una vegada comença la pujada i el caminet s'endinsa en la muntanya, procedeixo a utilitzar la tecnica evita-sangoneres, pero extranyament no trobare cap durant tot el cami. Una vegada arribes trobes que aixo es un conjunt molt gran de casetes diseminades per tot el cim, pero les que pertanyen i conformen el monestir propiament dit son quatre.
El primer temple que es troba just passar l'arc d'entrada sembla molt antic. Estava tancat i aprofitant que no hi ha ningu obro la porta i entro. Nomes esta iluminat per una espelma al fons, just a sota d'una estatua de buda i fa una olor molt forta a tancat i humitat. A diferencia de tota la resta de temples que hem vist, dintre esta ple de cilindres d'oracio de diferents mides. Els cilindres d'oracio normalment es troben al voltant dels temples per la part de fora, al voltant de les stupes o fins i tot a l'entrada, pero mai dins. Alguns d'aquests cilindres son molt antics, fins i tot trobo un que es de pell, mentre que la resta estan realitzats amb fusta; com es fan normalment. Al seu interior hi ha ocults papers amb pregaries. Fer girar aquests cilindres, sempre en el sentit de les agulles del rellotge, activa les oracions.
El segon petit temple, que realment es una habitacio d'uns deu metres quadrats, conte el cilindre d'oracio mes gran que hem vist al Sikkim (a Kathmandu hi ha un de semblant). Aquest arriba fins al sostre, deu fer prop d'un parell de metres de diametre per tres d'alçada. Esta tot recobert de coure o un metall semblant i te tot de frases en nepali inscrites. El faig girar i noto com el seu pes ofereix una notable resistencia al moviment. Una vegada comença a girar, cada volta dona un cop a una campana que resona per tot el monestir.
El tercer edifici es el temple principal. A l'interior un parell de monjos adolescents toquen trompetes mentre altres van entrant i sortint portant figures multicolors que realitzen amb 'manteca' i utilitzen a les liturgies. A l'interior les tipiques figures de buda i les seves manifestacions. Al segon pis una gran sala amb piles de llibres d'oracio.
El quart edifici esta en restauracio i es troba tancat, pero el que realment es interesant, i dona nom a tot el monestir, es una de les seves stupes. A l'exterior, justament al costat d'aquest ultim temple es troben moltes stupes agrupades al voltant de la principal, la mes gran. Aquesta rep el nom de "Thong-Wa-Rang-Dol", com totes les estupes conte ossos i reliquies de budes pero les d'aquesta van pertanyer a algun famos buda o ves a saber que i, a la religio budista, nomes mirar-la equival a perdonar tots els pecats... curios. Per si un cas la miro una estona... m'he guanyat el cel (com a minim el budista). Per tot el voltant milers de banderoles multicolors activen les seves pregaries al vent... es un monestir precios i em quedo una estona pels voltants gaudint de les vistes i de les boires de les muntanyes properes.
Tornada al mon terrenal i tot baixant pel cami m'adono que potser aquesta stupa es la que ha foragitat totes les sangoneres dels voltants; com a minim seria una bona historia per explicar als nanos dels voltants. Arribo al Guest house i, una vegada rescatada la Vanessa de la seva inmersio lectora, anem a sopar.
Sopem en una paradeta on coneixem un noi sikkimes que ha viscut durant molt temps a Goa, segons ens comenta te una novia a Suissa, pero no es la primera vegada que ens venen aquesta moto. Li preguntem per que no s'en va a Europa i ens comenta que no trobaria feina, etc, etc... pero que tots els seus germans estan treballant a Holanda en un restaurant (??!!??). En fi, que tenim una bona xerrada sobre que els europeus som uns 'tiquismiquis' amb el menjar. Despres de sopar a buscar taxi per fer a l'endema la tornada cap a Gangtok i a dormir. Bona nit!!
1 comentari:
Si no me equivoco, debéis estar a punto de terminar el viaje o bien ya habéis vuelto. Quiero deciros que me ha encantado poder seguir vuestras aventuras un poco más al día que de costumbre. Os vuelvo a dar la enhorabuena por la valentía. Os veo pronto y a seguir viviendo y viajando!
Publica un comentari a l'entrada