Bodhnath es un petit poble o barri a les afores de Kathmandu. La seva població, refugiats tibetans en la seva majoria, gira entorn a una stupa de dimensions mes que considerables. Es un indret molt tranquil únicament pertorbat per les onades de turistes que arriben en autocar per observar i fotografiar, en la mes pura visita llampec, el motiu central del lloc. En arribar la tarda els turistes marxen i Bodhnath recupera la seva tranquilitat. Es llavors quan es pot gaudir de l'autentica vida tibetana que gira durant les ultimes llums de la tarda al voltant de l'stupa.
Ens allotgem en el Lotus Guest House, un tranquil lloc amb habitacions senzilles. Tenim per veí, al que espiem des de la nostra finestra, un gompa (temple budista) escola. Com tots els gompas està decorat amb les tonalitats mes llampants; vermells, roses, grocs, verds... Ahir mateix pintaven d'un groc intens les teulades del temple. Motius simètrics s'entrellacen i fonen amb molins d'oracions repartits al voltant del gompa i que s'han de fer girar seguint el sentit de les agulles del rellotge, si es que un desitja activar les oracions que guarden al seu interior.
Son les tres de la tarda, com ahir, un nen-monjo amb les seves vestidures grogues i morades arriba corren al pati central i colpeja un 'gong' repetidament, senyal que les classes han acabat i poden començar a dinar. A les cinc de la tarda es repetirà el mateix ritual per donar pas a la fi de la jornada i per tant serà l'inici de l'esbarjo. Es en aquest moment quan el pati trenca el seu silenci i s'omple de petits monjos que juguen a la pilota i es diverteixen com qualsevol altre nen. Els avis es barregen entre ells per creuar d'un costat a l'altre el gompa.
Avui a les cinc de la matinada uns forts càntics provinents del temple ens han desvetllat. La reverberació d'unes greus trompes prosseguides de tambors i salpicades per unes agudes trompetes et fan sentir molt petit. De sobte una profunda lletania unida als instruments ressona per tot arreu i es fon amb el monsó matinal. Nomes recordem una sensació equiparable, la de trobar-te en qualsevol ciutat islàmica a similars hores i ser despertat-desvetllat per les oracions provinents de les mesquites.
Seguim sense poder enviar fotografies... una llastima.
Son les tres de la tarda, com ahir, un nen-monjo amb les seves vestidures grogues i morades arriba corren al pati central i colpeja un 'gong' repetidament, senyal que les classes han acabat i poden començar a dinar. A les cinc de la tarda es repetirà el mateix ritual per donar pas a la fi de la jornada i per tant serà l'inici de l'esbarjo. Es en aquest moment quan el pati trenca el seu silenci i s'omple de petits monjos que juguen a la pilota i es diverteixen com qualsevol altre nen. Els avis es barregen entre ells per creuar d'un costat a l'altre el gompa.
Avui a les cinc de la matinada uns forts càntics provinents del temple ens han desvetllat. La reverberació d'unes greus trompes prosseguides de tambors i salpicades per unes agudes trompetes et fan sentir molt petit. De sobte una profunda lletania unida als instruments ressona per tot arreu i es fon amb el monsó matinal. Nomes recordem una sensació equiparable, la de trobar-te en qualsevol ciutat islàmica a similars hores i ser despertat-desvetllat per les oracions provinents de les mesquites.
Seguim sense poder enviar fotografies... una llastima.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada