Viatjant per terres del Sikkim I

De Darjeeling a Gangtok

Només el viatge de Darjeeling a Gangtok ja mereix una visita a la capital de te. Tot un recorregut per valls i muntanyes d'alçades espectaculars acompanyen durant el trajecte, i si a això li sumem anar en un jeep atestat fins a dalt d'indis, 13 amb el conductor mig sortint per la finestra, això sense comptar els que anaven al sostre, i a mes amb l'asereje-ja-deje (canco mítica de les Ketchup) de fons, l'experiència no té preu.

Per accedir al Sikkim, un petita regió de l'Índia entre Nepal i Bhutan, cal un permís especial que es pot demanar a la mateixa frontera i que representa tota una gimcana si el jeep compartit t'està esperant, ja que has d'anar d'una finestreta a un altre signant, segellant passaports i donant fotografies... tot per un permís de 15 dies.

Gangtok es la capital del Sikkim i tot i pertànyer a l'Índia no s'assembla a cap de les ciutats que ja coneixem. Perquè us feu una idea aquí tenen contenidors per sel.leccionar la brossa i a mes no esta permès utilitzar bosses de plàstic. No es una ciutat molt gran per tractar-se d'una capital, tampoc te molts atractius, però hi ha una cosa que realment la diferencia de la resta del país, te una rambla; es veu que el regent local fa un temps va visitar Suïssa i va quedar bocabadat dels seus carrers per vianants, de manera que va decidir copiar el disseny d'un d'aquells per importar-ho a la seva ciutat. Ara el ciutadans gaudeixen d'una rambla neta i, el que es mes important, sense transit, on al principi en un cartell a mode d'advertència es pot llegir: Litter and spit free zone!

Aquí es troba una barreja de cultures ben diferents, cadascuna amb la seva llengua i religió, si mes no amb diferents matisos. Passejant podem trobar nepalesos, lepchas (originals del Sikkim), buthias (originals del Tibet), Gurkhas (barreja hindu-nepalesa) i evidentment molts hindus.

Viatge al nord del Sikkim (I)

Per viatjar a les remotes aldees del nord nomes es pot fer mitjançant una agencia (això de viatjar per lliure s'ha acabat), a mes s'ha de aconseguir un altre permís especial que l'agencia t'aconsegueix. Tota una burrocracia. Però finalment te la seva recompensa, ens hem aventurat al nord amb un jove guia tibetà, de nom impossible de pronunciar, i un pare de família de 29 anys i dos fills com a conductor. El paisatge ja us el podeu imaginar, impressionants barrancs a costat i costat de la carretera, cascades, ponts antiquissims amb el seu impressionant barranc a sota i boira sortint d'entre les muntanyes.

La primera parada que fem en aquest idíl·lic paisatge es també el primer entrebanc, s'em mengen les sangoneres per esmorzar, sortint a fer les fotos mes vídeo pertinent un parell d'aquests bitxos s'escolen per les ranures de la meva sabata, el resultat us el podeu imaginar.

Segona aturada en el camí, millor encara que l'altre, una esllavissada s'ha emportat la carretera. Aquí es veu que passa tot sovint, el conductor ens informa que porten des del mati intentant arreglar-la i que no se sap quan acabaran. Tot un batallo de soldats i persones implicades a la caravana que s'ha format a banda i banda del tall intenten com poden treure pedres de la mida d'un cotxe, mes aviat dona la sensació que la multitud destorba el treball dels professionals i sembla mentida que ningú hagi acabat al fons del barranc.


Per sort desprès d'una hora d'espera una maquina va aconseguir obrir pas i vam poder continuar camí cap a Lachen, poble que seria el nostre quartell general durant dos nits, des d'on fer les nostres expedicions.

Gracies pels vostres ànims i comentaris, ens agrada saber que seguiu les nostres aventures i ens fa sentir mes a prop de casa. Dema marxem cap a Pelling, un poblet de l'oest del Sikkim, aixi que no sabem quan tornarem a escriure... Fins aviat!