Ahir va ser un dia estrany. En principi al migdia haviem de partir cap a Yuksom pero, per aquelles coses que nomes poden passar aqui, encara estem a Pelling.
La nit anterior vam pactar amb un noi del hotel que ens reservaria un parell de places al jeep compartit que pasa per Pelling direccio Yuksom assegurant-nos que no hi hauria cap mena de problema per fer els 30 quilometres que separen els dos pobles. El jeep havia d'arribar a les 12:30 hores. A les 12 el noi ja ens estava comentant que a vegades (sempre segons la nostre experiencia) els conductors de jeep compartit van agafant passatgers pel cami fins que ja no poden omplir mes el vehicle, ens assegura que ell ha reservat pero que esta intentant parlar directament amb el conductor per aclarir el concepte reserva.
A les 13 hores el noi ens informa que el jeep que tenia previst passar per Pelling no passara, doncs ha agafat un altre ruta (?????) i esta intentant contactar amb un altre que esta pel sud del Sikkim i que, en principi, va en direccio Yuksom.
14 hores: ens diu que el jeep que tenia que passar no ho fara per no sabem quina rao d'una esllavissada. Putada. Ens cabrejem i no ens importa fer-ho notar. Ens hem de quedar a Pelling un dia mes.
Decidim canviar d'hotel i marxem al del costat, al que sempre anem a dinar i sopar, on hem establert una bona relacio amb els nois de l'hotel. S'interessen pel tema i ens asseguren que poden contactar amb un jeep compartit que ha de passar a recollir-nos al dia seguent a les 12 (ja hi tornem, de totes maneres ens refiem d'ells). Ens allotgem al seu hotel pagant la sorprenent suma de 250 rupies per nit a una habitacio mes o menys semblant a la d'ahir, on pagavem unes 1400 rupies! (Mes endavant descubrirem que l'hotel no tenia aigua...)
Despres de dinar, aprofitant que ens hem de quedar a Pelling decidim anar a allargar al maxim el permis del Sikkim, que inicialment es de 15 dies i que es pot extendre fins un mes. Fem la patejada que resultara ser d'uns deu o once quilometres en total... una eternitat si es te en compte les fortes pendents que hi ha per aqui. Arribem al centre de policia de districte per fer els tramits. Al despatx on comencem el tramit hi ha tres policies amb poca o gens de feina a fer que ens miren com si fossim d'un altre planeta. A que venim? Donen ganes de respondre "a per dos pollastres i un sac de patates, inutil!", a que volen que vinguin dos guiris fins a aquest indret...
En fi, omplim la paperassa i de sobte un d'ells, el que sembla mes espavilat de tots es queda mirant fixament la Vanessa. Aquest noi te alguna cosa, aixo esta clar. Despres de mantenir la mirada dos minuts eterns, dona una palmada, agafa tots els papers, s'acomiada dels companys i ens diu que l'acompanyem. Comencem a recorrer pasadissos sense llum, sortim al carrer i continuem caminant per un petit sender... comencem a pensar que alguna cosa no va be, pero finalment aterrem a la casa del que se supossa es la ma dreta del superintendent. Firma els papers mentre ens diu que es el seu ultim dia en aquest lloc... tindra validessa a partir de dema la seva firma???
Tornem a agafar el cami que ens portara de nou a Pelling pero abans fem una aturada per veure les ruines Rabdentse. Ahir vam intentar trobar-les i vam acabar perduts pel mig de la muntanya gracies a les indicacions d'uns obrers que es trobaven treballant a la carretera; i es que aquests indis a vegades son uns catxondos... ara, despres d'haver-les vist, creiem que ens indicaven be, pero ho feien tirant per una drecera camp a traves.
Rabdentse va ser la capital del Sikkim des del 1670 al 1814. Potser perque estavem cansats per la passejada anterior el cami s'ens va fer pessat; es tracta d'un caminet empedrat d'uns dos quilometres de pujades i baixes. Durant el trajecte, els arqueolegs han anat deixant cartells tot donant anims amb frases tipo "fatigued?"... i es que aquests indis a vegades son uns catxondos.
Realment les ruines no son mes que unes quantes parets ultra-restaurades amb un jardinet al voltant. A no ser que sigueu uns fanatics de l'arqueologia es tracta d'un monument d'indudable interes; indudable perque no hi ha cap mena de dubte que no en te ni un.
Durant el recorregut per Rabdentse una familia india (dos homes, tres dones i no menys de cinc o sis nens) estava visitant la zona. Estaven fent de la seva visita a la antiga capital del Sikkim; tota una festa. Crits, fotos, fotos, mes fotos, mes crits, algun plor incontrolat d'un dels nens burxat pel pare... el que s'enten per una festa. Quan marxavem ens agafen per banda i comencen a envoltar-nos:
La nit anterior vam pactar amb un noi del hotel que ens reservaria un parell de places al jeep compartit que pasa per Pelling direccio Yuksom assegurant-nos que no hi hauria cap mena de problema per fer els 30 quilometres que separen els dos pobles. El jeep havia d'arribar a les 12:30 hores. A les 12 el noi ja ens estava comentant que a vegades (sempre segons la nostre experiencia) els conductors de jeep compartit van agafant passatgers pel cami fins que ja no poden omplir mes el vehicle, ens assegura que ell ha reservat pero que esta intentant parlar directament amb el conductor per aclarir el concepte reserva.
A les 13 hores el noi ens informa que el jeep que tenia previst passar per Pelling no passara, doncs ha agafat un altre ruta (?????) i esta intentant contactar amb un altre que esta pel sud del Sikkim i que, en principi, va en direccio Yuksom.
14 hores: ens diu que el jeep que tenia que passar no ho fara per no sabem quina rao d'una esllavissada. Putada. Ens cabrejem i no ens importa fer-ho notar. Ens hem de quedar a Pelling un dia mes.
Decidim canviar d'hotel i marxem al del costat, al que sempre anem a dinar i sopar, on hem establert una bona relacio amb els nois de l'hotel. S'interessen pel tema i ens asseguren que poden contactar amb un jeep compartit que ha de passar a recollir-nos al dia seguent a les 12 (ja hi tornem, de totes maneres ens refiem d'ells). Ens allotgem al seu hotel pagant la sorprenent suma de 250 rupies per nit a una habitacio mes o menys semblant a la d'ahir, on pagavem unes 1400 rupies! (Mes endavant descubrirem que l'hotel no tenia aigua...)
Despres de dinar, aprofitant que ens hem de quedar a Pelling decidim anar a allargar al maxim el permis del Sikkim, que inicialment es de 15 dies i que es pot extendre fins un mes. Fem la patejada que resultara ser d'uns deu o once quilometres en total... una eternitat si es te en compte les fortes pendents que hi ha per aqui. Arribem al centre de policia de districte per fer els tramits. Al despatx on comencem el tramit hi ha tres policies amb poca o gens de feina a fer que ens miren com si fossim d'un altre planeta. A que venim? Donen ganes de respondre "a per dos pollastres i un sac de patates, inutil!", a que volen que vinguin dos guiris fins a aquest indret...
En fi, omplim la paperassa i de sobte un d'ells, el que sembla mes espavilat de tots es queda mirant fixament la Vanessa. Aquest noi te alguna cosa, aixo esta clar. Despres de mantenir la mirada dos minuts eterns, dona una palmada, agafa tots els papers, s'acomiada dels companys i ens diu que l'acompanyem. Comencem a recorrer pasadissos sense llum, sortim al carrer i continuem caminant per un petit sender... comencem a pensar que alguna cosa no va be, pero finalment aterrem a la casa del que se supossa es la ma dreta del superintendent. Firma els papers mentre ens diu que es el seu ultim dia en aquest lloc... tindra validessa a partir de dema la seva firma???
Tornem a agafar el cami que ens portara de nou a Pelling pero abans fem una aturada per veure les ruines Rabdentse. Ahir vam intentar trobar-les i vam acabar perduts pel mig de la muntanya gracies a les indicacions d'uns obrers que es trobaven treballant a la carretera; i es que aquests indis a vegades son uns catxondos... ara, despres d'haver-les vist, creiem que ens indicaven be, pero ho feien tirant per una drecera camp a traves.
Rabdentse va ser la capital del Sikkim des del 1670 al 1814. Potser perque estavem cansats per la passejada anterior el cami s'ens va fer pessat; es tracta d'un caminet empedrat d'uns dos quilometres de pujades i baixes. Durant el trajecte, els arqueolegs han anat deixant cartells tot donant anims amb frases tipo "fatigued?"... i es que aquests indis a vegades son uns catxondos.
Realment les ruines no son mes que unes quantes parets ultra-restaurades amb un jardinet al voltant. A no ser que sigueu uns fanatics de l'arqueologia es tracta d'un monument d'indudable interes; indudable perque no hi ha cap mena de dubte que no en te ni un.
Durant el recorregut per Rabdentse una familia india (dos homes, tres dones i no menys de cinc o sis nens) estava visitant la zona. Estaven fent de la seva visita a la antiga capital del Sikkim; tota una festa. Crits, fotos, fotos, mes fotos, mes crits, algun plor incontrolat d'un dels nens burxat pel pare... el que s'enten per una festa. Quan marxavem ens agafen per banda i comencen a envoltar-nos:
- One photo, one photo!!!
Nosaltres no podem parar de riure mentres tota la familia es posa a fer-se fotos amb nosaltres. Quan han acabat, o aixo es pensen ells, surto del cercle i crido:
- One photo, one photo!!!
Trec la camera i comenco a fer fotos a la pobre de la Vanessa que estava amb un atac de riure en mig de tota la familia... Quan nosaltres pensavem que el reportatge National Geographic (Tipical Spanish People) s'havia acabat, es el torn de fer-se fotos per parts; agafen a la Vanessa, amb mi no es van atrevir o no van voler, i comencen a fer fotos Vanessa-Noies, Vanessa-Nois, Vanessa-Nens, Vanessa-Noi, Vanessa... i aixi sense parar; tot un reportatge. Per breus moments hem eclipsat la magnificencia de les ruines de Rabdentse... i es que aquests indis a vegades son uns catxondos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada