Viatjant per terres del Sikkim II

Viatge al nord del Sikkim (II)

Lachen es un petit poble envoltat de camps militars que no fan gaire maco el paisatge, ja que tot el dia passen camions de l'exercit. Potser ens hauriem de sentir mes segurs que mai, pero a nosaltres no ens dona bon rotllo.

Vistes de Lachen

A primera hora vam tornar agafar el jeep que ens portaria al 'zero point', un punt ubicat a 4.788 metres d'alçada on es troben les fonts del riu Lachung Chu que creua tot el Sikkim. Esta envoltat de muntanyes que de forma natural formen la frontera amb el Tibet. En aquest punt s'acaba la carretera i d'aqui ve el seu nom.

De passada cap al 'zero point' s'ha de creuar Yumthang, nosaltres pensavem que era un poble, pero no es mes que una vall amb una casa (suposem que un hostal) i unes bones vistes del riu. Des d'aquest punt parteixen tots els treekins de la zona.

Zero point

De tornada de la nostra visita als paisatges del nord del Sikkim, fem un altre cop nit a Lachen i al dia seguent marxem cap a Gangtok. Pel cami ens aturem a visitar un monasteri budista lepcha. Segons el nostre guia a la religio budista nomes es poden reencarnar els budes. Aquests son divinitats que suposadament baixen a la terra per guiar a les persones en el cami cap el nirvana. Segons ens expliquen, abans de morir, tot buda vivent guarda en una capsa la ubicacio, casa i fins i tot el nom del nen en el qual es reencarnara. I remarquem que ha de ser un nen, no existeixen nenes budes vivents. Per tant, amb aixo de les reencarnacions el sexe no varia.

Quan vam arribar tot un munt de nens ens van acompanyar en la nostra visita. Un d'ells es diferenciava per portar els cabells llargs i ple de rastes. No tindria mes de set anys. Segons ens van comentar, era la reencarnacio del buda vivent que regentara aquest monestir. Ell, en principi, encara no ho sap. Hem estat davant d'un deu!!

Taxi driver (viatge de Gangtok a Pelling)

El viatge de Gangtok a Pelling va donar per molt, va ser mes llarg del que pensàvem. El paisatge continua sent espectacular, però ja estem tan acostumats que desprès d'unes hores comences a pensar en les teves coses... i pensant, pensant, vam fer el recompte de punts que li haurien tret al nostre conductor si en comptes d'estar al Sikkim estigues a casa:

• Sobrepassar el limit de passatgers del vehicle: 2 punts
• No utilitzar les llums quan no es veu 'tres en un burro': 2 punts
• Parlar pel telefon mobil reiteradament: 4 punts
• No portar cinturo de seguretat: 3 punts
• Avançar sense cap mena de visibilitat i en plena corba: 4 punts
  

Un total de 15 punts i retirada de carnet! Ah si... viatjar amb un policia de transit a bord no te preu.

El conductor era un home agradable d'angles mes que rudimentari. Ben vestit i presentable. Cada dos per tres s'anava aturant per xerrar amb els conductors de vehicles que anaven en sentit contrari i amb la gent que trobava pel carrer. Durant el trajecte vam poder comprovar com compaginava la seva feina de taxista amb la de tele-operador (no deixava el telefon ni un moment) i amb la de Dj, deleitant-nos amb tot el repertori reggae de Bob Marley rematant la seva feina amb una versió rockera de Dust in the wind. Donava la sensació que mirar la carretera era una qüestió secundaria.

El mes curiós es que l'home havia decidit arrancar el seu cinturo de seguretat i posar en el seu lloc un extintor de ma... de molta mes utilitat es clar, doncs aquí el cinturo es el primer element decoratiu de qualsevol vehicle. Suposem que un extintor al seu costat li donava la millor de les seguretats.

Al final del trajecte vam descobrir encara una ultima feina, la de carter; en els últims trams es va dedicar a repartir cartes per tots els petits poblets que creuàvem. Era pluriempleat.

Per suposat vam arribar de nit al nostre destí, tot i haver sortit a les dues de la tarda.