De Tashiding a Gangtok, 1r intent
La nit ha estat molt dolenta. Ha plogut molt i poder ens trobem alguna sorpresa pel camí. De fet al matí, quan ens llevem, continua plovent. Hem quedat a les 7 amb el jeep-taxi compartit, que a més ens farà el favor de pujar fins la Guest House per recollir-nos. Agafem motxilles, capelines i cap a dins!
Tenim mala sort i aquesta vegada ens toca pujar al fons de tot del vehicle, es un lloc bastant claustrofovic doncs anem 4 persones en un seient per 3, no tenim portes als costats i a més les finestres les tenim que portar tancades per la pluja. Comencem el descens, però a uns deu quilòmetres el vehicle es troba un altre aturat al mig de la carretera i els conductors comencen a parlar. Què passa? Es baixen els conductors i al jeep atestat de gent es fa el silenci, només s'escolta la pluja i a fora no es veu res pels vidres entelats. Obro finestra alhora que em tapo amb la capelina i... una esllavissada. Es veuen unes quantes roques al mig de la carretera, els dos conductors amb algun passatger del primer vehicle estan retirant roques. Poder tindrem sort i passarem.
Passen quinze minuts. Un altre cotxe s'ha afegit a la caravana i nosaltres no aguantem més la calor i humitat dins el cotxe amb les finestres tancades. Comencem a destorbar la resta del passatge perquè ens deixin sortir. Tot i que plou, a fora s'està molt millor. Sembla que hem animat a tothom a sortir doncs tot just sortir nosaltres comença a sortir personal dels vehicles. Ens apropem a l'esllavissada i un home proper ens escridassa perquè ens apartem; ens comenta amb senyals que cauen roques. En un moment ho confirmem veient com un parell de pedres i més terra es diposita sobre la carretera. Això pinta malament.
Passen deu minuts més. Estem tots palplantats veiem com no deixen de caure esporàdicament pedres... agafo al conductor per banda i li pregunto: què fem aquí? En mig de la pluja i sense possibilitat de passar. Què esperem? Ell que no entén paraula es limita a riure.
La nit ha estat molt dolenta. Ha plogut molt i poder ens trobem alguna sorpresa pel camí. De fet al matí, quan ens llevem, continua plovent. Hem quedat a les 7 amb el jeep-taxi compartit, que a més ens farà el favor de pujar fins la Guest House per recollir-nos. Agafem motxilles, capelines i cap a dins!
Tenim mala sort i aquesta vegada ens toca pujar al fons de tot del vehicle, es un lloc bastant claustrofovic doncs anem 4 persones en un seient per 3, no tenim portes als costats i a més les finestres les tenim que portar tancades per la pluja. Comencem el descens, però a uns deu quilòmetres el vehicle es troba un altre aturat al mig de la carretera i els conductors comencen a parlar. Què passa? Es baixen els conductors i al jeep atestat de gent es fa el silenci, només s'escolta la pluja i a fora no es veu res pels vidres entelats. Obro finestra alhora que em tapo amb la capelina i... una esllavissada. Es veuen unes quantes roques al mig de la carretera, els dos conductors amb algun passatger del primer vehicle estan retirant roques. Poder tindrem sort i passarem.
Passen quinze minuts. Un altre cotxe s'ha afegit a la caravana i nosaltres no aguantem més la calor i humitat dins el cotxe amb les finestres tancades. Comencem a destorbar la resta del passatge perquè ens deixin sortir. Tot i que plou, a fora s'està molt millor. Sembla que hem animat a tothom a sortir doncs tot just sortir nosaltres comença a sortir personal dels vehicles. Ens apropem a l'esllavissada i un home proper ens escridassa perquè ens apartem; ens comenta amb senyals que cauen roques. En un moment ho confirmem veient com un parell de pedres i més terra es diposita sobre la carretera. Això pinta malament.
Passen deu minuts més. Estem tots palplantats veiem com no deixen de caure esporàdicament pedres... agafo al conductor per banda i li pregunto: què fem aquí? En mig de la pluja i sense possibilitat de passar. Què esperem? Ell que no entén paraula es limita a riure.
Mentre intentem comunicar-nos amb algú més comencem a sentir un soroll semblant a un tro provinent de l'esllavissada; tothom es gira de cop cap al punt on la carretera estava tallada. Estarà situada a uns 50 metres de nosaltres i de sobte una gran quantitat de roques, terra i arbres de dimensions considerables cauen a sobre l'asfalt provocant un lleuger tremolor a la carretera. La calçada literalment ha desaparegut empassada per la muntanya. Fins i tot un arbre ha quedat com una bandera plantat allà on abans havia camí, la natura ha conquerit de nou el territori que els homes li esgarrapen amb comptagotes. Tots ens mirem i ràpidament pugem als jeeps. Això s'ha acabat i per aquí no es podrà passar com a mínim en un parell de dies, hem de cercar una alternativa. De moment tornem cap a Tashiding.
Cercant alternatives
Ens interessa marxar avui mateix doncs ens queden pocs dies i no podem perdre temps en aquest poblet a l'espera de que un altre esllavissada ens deixi totalment incomunicats. Per arribar a Gangtok des de Tashiding hi ha dos vies: una que passa per Yuksom, molt més llarga fent una volta important i que sembla estar en bones condicions, i via Jorethang, la que haviem agafat i que ara és tallada.
Només arribar a Tashiding anem a buscar l'única persona amb que hem fet amistat, el noi del sopar d'ahir. Finalment preguntant el trobem i li demano per un taxi que faci el recorregut via Yuksom, que estem disposats a pagar 2000 rupies (tot el que tenim). Ens diu que veurà el que pot fer i marxa a buscar algú que ens porti. Aprofitem per esmorzar i als quinze minuts torna. Em comenta que via Yuksom són 4000 rupies, que és molt car i ens ofereix una alternativa: un taxi ens portarà prop d'on ha caigut l'esllavissada, creuar a peu la muntanya i, una vegada a l'altre costat ens esperarà un taxi que ens portarà a Jorethang, des d'allí hi ha parada de taxis i tindrem que agafar un per Gangtok. Després de discutir i comentar alternatives una estona veiem clar que no hi ha cap més solució. A més, el noi s'ha ofert per portar la motxilla de la Vanessa, doncs li comento que ella va patir un trencament muscular al bessó i no pot caminar gaire quilòmetres amb la motxilla a sobre. Agafem motxilles i capelines de nou i cap a dintre d'un altre jeep.
De Tashiding a Gangtok, 2n intent
El jeep fa un altre camí de baixada diferent al del taxi de les 7. En principi ens ha de portar cap un sender que creua la muntanya evitant passar per sota l'esllavissada. Mentre fem carretera ens trobem amb una patrulla de policies a peu d'un altre despreniment de terra. Ens barren el pas i ens comenten que per seguretat no podem passar. El jeep dóna la volta i el nostre guia improvisat ens comenta que tindrem que fer una mica més de camí. Finalment, mentre la pluja encara cau, aterrem al començament d'un sender extremadament relliscós que baixa la muntanya.
El sender es transformarà en un petit treking d'una mica més d'un hora, en el que caurem, quedarem xops, ens enfangarem, farem suaus escalades i petites visites turístiques a les poques barraques que poblen la muntanya. El noi del sopar-guia improvisat ajuda la Vane agafant-la i evitant que vagi caient cada dos passes. Per sort aquí no hi ha sangoneres.
Durant el camí ens agafen uns nois que vam conèixer ahir al Guest House; un parell d'ucraïnessos, un francès i un parell d'americans. La noia d'ucraïna parla un castellà perfecte i ens demana compartir el jeep que hem reservat i que, suposadament, ens espera a baix. Perfecte, encara ens sortirà més econòmic.
Finalment arribem a la carretera i com no, hem de creuar l'esllavissada per la par de sota, des del següent tram de carretera. Tenim la sort de que no està en tan males condicions i que a més ha parat de ploure. Sembla que no cauen roques i passem ràpidament. Arribem al jeep enfangats, suats i xops. Paguem les 600 rupies que havíem pactat i fem camí cap a Jorethang. Una vegada allí per unes 120 rupies fem camí cap a la capital del Sikkim; on arribarem sobre les cinc de la tarda.
Una vegada a Gangtok no ens ho pensem dues vegades i anem de cap a l'hotel Netuk House, on les habitacions són netes, el servei impecable i fan un menjar exquisit. D'això se'n diu un dia complet!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada